El nombre de catòlics baixa a Espanya per la desafecció dels joves

Té sentit preguntar-se en el context de la recent mort del papa Francesc quin és el se­guiment que té actualment l’ Església catòlica a Espanya, és a dir, si el nombre de fidels ha fluctuat els darrers anys i, si ho ha fet, en quina direcció. Segons dades de l’últim baròmetre del CIS, publicat aquest mes d’abril, els creients continuen sent majoria: un 55,4% entre practicants i no practicants. Un percentatge que, exceptuant el 2021, en què es va assolir el 60,1%, s’ha mantingut en gran manera durant els últims cinc anys: 58,4% (2024); 53,8% (2023), i 56,6% (2022). Tot i això, la xifra ha anat caient si es va més enllà en el temps. L’abril del 2005, per exemple, el percentatge ascendia al 79,4%, mentre que deu anys més tard (2015) era del 68,8%. La raó? En gran manera, el sentiment religiós més baix que professen les noves generacions.

Aquesta desafecció dels joves s’observa clarament a l’informe Laïcitat en xifres , del 2024 i elaborat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, en què se subratlla que els ciutadans de menys de 44 anys es declaren majorità­riament com a no religiosos (ateu, agnòstic o indiferent). Segons aquest informe, el 59,9% de les persones entre 18 i 34 anys s’identifiquen a Es­panya com a no religioses, un posicionament que per primera vegada en la sèrie estadística
–assenyala el mateix estudi– és superior al 50% (50,2%) a la franja d’edat que va dels 35
als 44.

S’ha passat en vint anys d’un 79,4% de creients (2005) a un 55,4% el 2025, segons el CIS

Al contrari, és a les franges de població de més edat que la proporció de persones religioses és encara majoria, destacant la de 75 anys o més, en què pràcticament 8 de cada 10 persones són religioses, catòliques majoritàriament (79,1%). La xifra descendeix al 65,3% en la que va dels 65 a 74 anys; abasta un 62,1% dels 55 als 64; i registra un 57,4% dels 45 als 54.

Per Sebastián Mora, professor de la facultat de Teologia de la Universitat Pontifícia de Comillas, a Espanya, des dels anys seixanta i setanta hi ha hagut una important secularització (entesa com un descens de persones creients), especialment en el catolicisme, i hi ha hagut una ruptura “de manera molt nítida de la transmissió intergeneracional”. Afirma que aquest fenomen té a veure amb la pluralitat que des dels vuitanta experimenta el país, “una pluralitat de caràcter ideològic, moral, existencial i també re­ligiosa”.

Recorda al seu torn que hi ha hagut un descens entre els alumnes que demanen de
cursar l’assignatura de religió
–l’oferta de la qual és obligatòria per als centres de primària i secundària i optativa per als estudiants– i en la sacramenta­litat, és a dir, en el nombre de batejos i matrimonis que es fan per l’Església: “Han caigut d’una manera molt dràstica”.

Així mateix, assenyala el creixement “d’altres creences religioses, especialment del món evangèlic, ortodox i musulmà” i identifica, paral·le­lament, una pèrdua de confiança respecte a l’ Església catòlica com a institució, especialment entre els joves.

“Té a veure de manera molt clara amb la qüestió dels abusos sexuals a l’Església, també amb la seva posició respecte a la identitat sexual de les persones, amb aspectes morals de la vida, com l’avortament o l’eutanàsia, i també amb una certa etiqueta de tradicionalisme del religiós”, addueix.

Al baròmetre del gener del 2021 el CIS va preguntar a la població si estava d’acord o en contra de la pràctica de l’eu­tanàsia. Un 72,3% s’hi va posi­cionar a favor, per un 15,1% que hi va mostrar disconformitat. Respecte a l’avortament, i segons una enquesta d’ Ipsos del 2021, a Espanya 6 de cada 10 persones es decanten per permetre un avortament lliure quan la dona ho vulgui (59%), en contraposició a les persones que pensen que només s’ha de permetre sota determinats supòsits (22%) i un 7% només quan la vida de la mare estigui en risc.

Mora observa una última explicació en el distanciament de certa població respecte al re­ligiós: la vinculació “del ca­tolicisme amb la dreta, de ve­gades amb la dreta més radical”. En aquest sentit, assenyala per concloure que “la gran pèrdua de catòlics que hi ha hagut a Espanya, també en altres països europeus i als Estats Units, ha estat en persones d’ideologia d’esquerres”.