Rússia és culpable? Doncs depèn. Sobretot per a l’extrema dreta. Quan Rússia era una dictadura comunista, no hi havia cap dubte. Però des que es va convertir en una autocràcia retrògrada, els culpables solen ser d’altres (com reiteren Trump i els seus acòlits). En canvi, per a l’extrema esquerra, Rússia no és mai culpable (ni tan sols de la invasió d’ Ucraïna). I de resultes de tot això, té lloc una insòlita convergència entre dos espais polítics extrems, a dreta i esquerra.
La hipòtesi pot semblar extravagant, però les enquestes del CIS detecten punts de coincidència entre els dos pols de l’arc polític, que s’estenen a un sector dels joves significatiu. Segurament, els motius són molt diferents, però el “no a la guerra” que enarboren els líders d’ Unides Podem condueix al mateix escenari que el rebuig d’enviar tropes a Ucraïna que expressen els seguidors de Vox. I, sens dubte, aquestes proclames obeeixen a un càlcul electoral contumaç: l’existència d’un nínxol de votants de tendències diferents contraris a l’internacionalisme liberal i a l’intervencionisme democràtic davant les agressions de les autocràcies com la de Putin.
El rebuig taxatiu de l’intervencionisme democràtic davant Putin genera un nínxol de votants heterogenis
Ara bé, com s’expressen aquestes insòlites coincidències? Resposta: implícitament en el discurs geopolític dels líders populistes d’esquerra o dreta, però més explícitament en les actituds dels votants respectius de tots dos extrems de l’arc ideològic. I en aquests indicadors s’hi amaga el banc de vots que explica els al·legats de Vox i Unides Podem sobre Putin i Ucraïna.
Vet aquí alguns exemples. El primer, la percepció de l’amenaça russa sobre l’ Europa de l’Est: mentre que només la descarta un 18% dels votants del PP o el PSOE, aquesta taxa se situa entre el 26% i el 30% entre els seguidors de Vox o de Podem. I un diferencial semblant es registra en els més joves de 25 anys. De fet, el grau més important d’acord amb la proposta de Trump de posar fi a la guerra d’Ucraïna sense comptar amb la Unió Europea és entre els més joves i els votants respectius de dreta o esquerra radical.
La negativa a ajudar Ucraïna agermana involuntàriament els pacifistes d’esquerra i els ultres de dreta
Així mateix, el grau de preocupació per la invasió russa d’ Ucraïna també revela més sintonia entre els seguidors de Vox i els de Podem. Mentre que entre un 75% i un 80% dels que votarien ara el PP, PSOE o Sumar es mostren molt o força amoïnats per l’agressió militar, aquesta taxa cau a una mica més del 50% entre els que votarien Podem i al 37% entre els que donarien suport a Vox. I passa el mateix entre els més joves de 45 anys: només la meitat d’ells estan amoïnats per la invasió d’Ucraïna, davant el 70% o fins i tot el 80% dels que tenen entre 45 i més de 74 anys.
Les semblances entre els votants de tots dos extrems s’estenen al dilema sobre un eventual judici a Putin per crims de guerra: el diferencial a favor del processament entre els votants socialistes o populars és 10 punts superior al que expressen els electors ultres o de l’esquerra radical. I si es tracta de valorar Putin, les opinions negatives entre els votants del PSOE o del PP superen en 15 o 20 punts les que revelen els de Vox o Unides Podem.
Dreta i esquerra radical son més a prop de la fórmula de Trump per posar fi a l’agressió russa al marge de la UE
Finalment, dos apunts que expliquen la indiferència de molts joves davant l’amenaça autocràtica que encarnen Putin i els seus satèl·lits a les democràcies. Gairebé un 40% dels més joves de 25 anys estarien conformes a viure en un país “poc democràtic” a canvi d’una hipotètica millor qualitat de vida. I més del 20% dels més joves de 35 anys acceptarien un règim autoritari (el doble que entre els més grans de 45 anys).
De fet, en la insatisfacció amb la mecànica de la democràcia tornen a aproximar-se els que es declaren votants de Vox (90% d’insatisfets) o de Podem (61%), davant només una tercera part dels electors del PSOE o de Sumar.
La insatisfacció amb la democràcia és semblant entre els electors conservadors i els d’Unides Podem
A partir d’allà, quant sumen a Espanya els virtuals fills polítics de Putin? Les projeccions dibuixen tres milions pel cap baix.