Deu ser fàcil saltar quan saps que hi ha paracaigudes. Si més no, si saps com fer-lo anar o algú altre l’obre per tu. Això és el que han volgut reflectir Els Catarres a l’últim disc, Paracaigudistes (Halley Records), que presenten aquest dissabte –en dues sessions– al festival Strenes de Girona, amb les entrades exhaurides fa setmanes. Si en l’anterior, el recopilatori amb col·laboracions Invencibles, van apostar per una memòria USB, ara tornen al CD, tot i que, com han fet sempre en aquests 15 anys, el grup format per Èric Vergés, Joan Riera i Roser Cruells posa a disposició de qui vulgui, al seu web, la seva música. “Les plataformes no són gratuïtes, pagues amb les teves dades o menjant-te els anuncis, i nosaltres per concepte i per ideologia la regalem”, recorda Vergés.
El cantant explica que no van escriure les cançons pensant en un únic concepte, tot i que sí que van treballar a partir de les lletres, i el títol engloba la idea de “viure sense complexos, atrevir-se a fer el pas i tenir experiències, siguin quines siguin, sense tenir tant en compte les conseqüències”. “El paracaigudes –conclou– són les persones que estimes i tens al voltant, que t’ajuden a frenar quan convé, però tu també ets una mica el paracaigudes dels altres”.
Lee también
Joan Riera, però, afegeix que “es tracta d’esquivar els elements com el vent i les tempestes, intentar gaudir del viatge, que sigui bonic i llarg, i que passi per totes les etapes de la vida. Per això, moltes cançons il·lustren moments que et poden passar sobretot si has viscut quasi mitja vida com nosaltres. Hi ha desamors, hi ha un saber donar les gràcies, relacions de diversos tipus... Una mica de tot”.
Ronden –amunt o avall– els quaranta anys, i assumeixen, com canten al primer vers del disc, que “les cicatrius que lluïm ja són medalles”. “Si has viscut, és que tens cicatrius; si vius amb totes les lletres, acumules moltes experiències i aventures, i és important donar valor a les marques que t’ha deixat la vida, que també t’han fet qui ets ara”, complementa Cruells. És, d’alguna manera, un disc de maduresa, o si més no “hi ha més consciència de saber què valores a la vida, quines són les prioritats i quines són les fortaleses de cadascú, i d’entendre que hi ha coses en què t’ha tocat la loteria per ser on ets”, explica Cruells. “Tenim més bagatge, però intentem mantenir aquesta visió més fresca i buscar sempre la part lluminosa de les coses”, diu Vergés.
Els Catarres
Unes cançons que parlen d’amor i desamor, però sobretot de la vida mateixa, i fins i tot passen revista a qui són i d’on venen, com al primer single de l’àlbum, La fortuna, que parla d’ells mateixos, assumint que “això nostre no és un cop de sort”, per si algú només es recorda d’ells per aquell seminal Jenifer. “És una pedra fonamental, però a partir d’aquí vam construir una carrera amb moltes cançons que han entrat en l’imaginari popular”, resumeix Vergés.
Un disc divers en el qual van del folk pop a la rumba, passant pel rock més indie o l’EDM, perquè, com diu Cruells, “és un reflex de la realitat, perquè tens tanta música a l’abast que ja no escoltes una sola cosa, et poden agradar coses fins i tot molt oposades”. Saben que el seu públic gaudirà als concerts: “No intentem copiar modes, encara creiem que no hi ha res més potent que la música tocada en directe, i es nota”. Ja tenen una trentena de concert programats, i pujant, entre els quals el 31 de maig al Razzmatazz. Sí, és la final de la Champions. “Que la gent sàpiga que estem buscant solucions, potser podríem avançar el concert i després veure junts el partit”, assegura Riera.
Col·laboracions: Roger Mas i Massilia Sound System
Quan van celebrar els deu anys van enrolar una infinitat de companys de viatge per celebrar-ho –Zoo, Stay Homas, Lluís Llach, Els Amics de les Arts, Sopa de Cabra, Joan Dausà...– amb versions dels seu propi repertori, però en el nou lliurament s’han centrat en dues col·laboracions.
“Quan vaig escriure la cançó que canta Roger Mas, País estrany, ja tenia al cap proposar-l’hi, i va ser molt bonic, perquè la seva veu, que ens posa la pell de gallina, li dona molta entitat. A més, és un gran check en la llista de regals que ens hem fet al llarg dels anys”, recorda Vergés.
En el cas de Paradís, en què col·labora la banda marsellesa Massilia Sound System, el cantant explica com va anar: “Feia anys que volíem col·laborar-hi, perquè el Joan i jo els escoltàvem molt d’adolescents. Vam gravar amb ells una maqueta però la cançó no estava acabada fins que se’ns van acudir unes idees i ritmes i vam aconseguir acabar-la, i és brutal, perquè manté molt el seu esperit de banda amb el nostre caràcter, un híbrid estrany que ens encanta”.
