El conclave ha perdut intimitat, però no misteri. El guió de la pel·lícula d’Edward Berger (Conclave) ens ha permès viure les influències, les estratègies i les coaccions dels cardenals, com si tinguéssim una butaca a la Capella Sixtina. Però, a més a més, el periodisme ha explicat tots els moviments dels purpurats durant dies. La majoria no han tingut cap inconvenient a parlar amb els periodistes des del dia de l’enterrament del papa Francesc. Unes vegades per situar el moment de l’Església, d’altres per neutralitzar subtilment algun candidat. Sigui com sigui, el conclave s’ha convertit, més que mai, en el darrer reducte informatiu secret. De moment.

Un cardinal envoltat de periodistes aquest dilluns al Vaticà
El jurament de confidencialitat, l’amenaça d’excomunió, el blindatge dels accessos, la prohibició dels mòbils i els inhibidors de les comunicacions són un intent de bloquejar qualsevol interferència a les votacions o els parlaments. La primera notícia la donarà el fum blanc d’una xemeneia en temps d’intel·ligència artificial, tota una metàfora no només del pas del temps, sinó també de la immutabilitat de l’ Església. Els seus rectors són mestres en protocols, solemnitats i litúrgies. Altra cosa és que, com tot govern d’homes, la fe no està al marge de les ideologies i la lluita entre conservadors i progressistes no difereix gaire de la política convencional.
El conclave és el darrer reducte informatiu secret, de moment
Hores abans d’entrar a la Capella Sixtina, els cardenals van conèixer una última voluntat del papa Francesc: que un dels papamòbils que va fer servir en els seus viatges es converteixi en una clínica mòbil per atendre els nens de la franja de Gaza. El vehicle ha estat lliurat a Càritas Jerusalem, que l’està adaptant amb l’ajuda de la filial de l’organització a Suècia. Sens dubte, tot un missatge tant al món com als 133 purpurats del conclave.
Sota la mirada d’un Déu madur i poderós pintat per Miquel Àngel, ells hauran de decidir qui serà el pontífex en un dels moments més complexos de la història de la humanitat, en què mai abans un president dels Estats Units s’havia permès aparèixer en una imatge desafiadora com si fos un papa.