El Jo múltiple de Vicenç Altaió

“Buscàvem sense parar, com un Déu a la recerca de l’existència de l’art amb la llengua a fora”. Així evoca Altaió l’esperit d’una generació cultural: la de la revolta poètica i política dels setanta. Més que no pas en clau autobiogràfica, llegim la història del poeta i traficant d’idees com una memòria expandida o refractada, que parla en plural. És aquí que rau el valor imponderable d’un relat que, si bé pren per fil i pretext l’itinerari vital de l’autor, és, en realitat, un cant a l’ànima que va empènyer la nostra cultura fora de la tenebra i el son. Ens arriba, avui, el primer volum d’aquestes memòries: el que traça la història d’Altaió fins a la seva trentena; el que rememora i canta l’eclosió del paisatge de les lletres i les arts a Catalunya durant i després del franquisme; el que ressegueix i dissecciona la revolució estètica que en resultà; el que s’atura a mitjans dels vuitanta, moment en què l’art i la cultura, absorbides pel liberalisme i la societat de la informació, esdevenen mercaderia i ingredient identitari de la modernitat.

Als setanta, en una Barcelona que es desperta, al jove universitari, l’activista-poeta assembleari i subversiu, li és negat el carnet de conduir per la policia. No se l’ha tret mai: es trasllada amb els altres. Convençut que el pensament lliure es fa fora de les estructures, convertit en esquerrà sense sigles, farà, de l’art i les lletres, política: com a lector, poeta, editor, pensador, visionari i transformador de la llengua i la cultura.

⁄ Va forjar una nutritiva amistat, d’un valor fundacional absolut, amb poetes com Foix, Vinyoli o Brossa

La memòria prismàtica d’Altaió atomitza el Jo en els altres. Amb la convicció que cal estar sempre amatent al sentit d’una època, i que “avantguarda no és destrucció, sinó observança i obertura”, relata l’amistat, de valor fundacional absolut, que abans de la majoria d’edat va teixir amb poetes com Foix, Vinyoli o Brossa. En destil·la les lliçons, n’ofereix preciosos retrats íntims; explica, també, el valor nodridor d’aquells intercanvis per a uns poetes ja establerts que es lliuraven, voluntariosos, a l’escolta atenta de la joventut. Paral·lelament, Altaió construïa un univers d’afinitats electives amb els seus contemporanis, de lectures i de referents; i, obert al món, traçava constel·lacions amb Europa, on la modernitat ja imperava.

De la poètica en fa política, i sempre en col·lectiu: és amb les afinitats electives que organitza el Gespa Price, que conquereix l’Espai 10 de la Fundació Miró amb propostes radicals i transdisciplinàries, que trafica idees amunt i avall. Convençut que “per ser escriptor de l’època que et toca viure, cal ser ensems editor”, amb la voluntat de vincular les noves veus poètiques amb l’avantguarda de l’art, durà la creació editorial i poètica a un punt dolç sense precedents. En donen fe la col·lecció Cristalls, o tres de les revistes més trencadores que han existit al país: Tarot de quinze (la iniciàtica), Èczema (publicada en formats/artefactes de naturalesa diversa) i Àrtics (que va traslladar la poètica europea de la postmodernitat. John Cage en farà un dibuix per a la coberta). El programa: llaurar, a la cultura catalana, “una identitat ultralocal en un sistema europeu obert”.

⁄ Rememora i canta l’eclosió del paisatge literari i artístic durant i després del franquisme

Cabdals són els viatges de tren per Europa, transformats en pulsió i mètode: s’envesca de ple en l’art, s’engatja també amb el sud de França, assessorant fons d’art de l’eix sud. A París, arran d’una anècdota amb Antoine Laval i Derrida de fons, neix el concepte per a la sèrie Tràfic d’idees, el vessant assagístic que farà germinar les idees d’Altaió en paral·lel a la poesia.

L’obra del poeta i traficant radica en la transdisciplinarietat: la seva és una escriptura d’aspectes conceptuals i artístics que fuig de l’ortodòxia de les disciplines i s’afirma com a manifest amb el gest de publicar poesia en editorials d’art.

El sentit històric i programàtic estructuren l’obra i la vida d’Altaió: anota amb sistematicitat cites i trobades, planeja quins llibres i quants ha d’escriure, reflexiona sobre el sentit que prenen i cal que prenguin l’escriptura i l’edició, procurant, sempre, que la seva comesa reflecteixi l’esperit del temps.

⁄ Vivències i anècdotes, conviuen al llibre amb agudes observacions històriques i filosòfiques i belles reflexions

Converses, vivències, anècdotes, fragments de cartes, de crítiques d’art, de llibres; agudes observacions històriques i filosòfiques, belles reflexions sobre l’obra dels seus contemporanis. Tot plegat basteix la història d’un col·lectiu que, orfe de sigles, des dels marges i sense el diner pel mig, sembrà l’ideari per a una llibertat estètica que va florir a l’engròs.

El reconeixement dels altres i als altres vertebra aquest retrat d’una època que no es deixa ningú dels qui van contribuir a sembrar llum i canvi. “Escoltar els poetes ha estat el millor ofici amb benefici que he tingut. He procurat que aquest privilegi revertís a la Comunitat, a la qual em dec”. La cultura ha de reinventar-se permanentment, però, perquè l’avantguarda és observança i obertura, cal enllaçar-nos amb els mestres, escoltar, reconèixer i agrair. Avui, agraïm a Altaió que assumeixi la responsabilitat poètica de traslladar-nos el llegat d’una generació que adoba la nostra .

Vicenç Altaió
El somni de la subversió
Galàxia Gutenberg. 456 pàgines. 24 euros