Un desallotjament, una altra ocupació. Després del desmantellament de les barraques de Vallcarca de dijous, uns quants activistes del barri van ocupar un edifici de l’avinguda República Argentina per proporcionar habitatges a la vintena de ferrovellers, principalment romanesos i marroquins, que vivien a l’assentament en qüestió. Pel que sembla fa diversos anys que l’immoble està deshabitat. Però l’endemà al matí, quan van veure el desplegament que preparaven els Mossos per treure’ls d’allà, els activistes van decidir anar-se’n pel seu compte i estalviar-se problemes.
Després uns obrers van tornar a tapiar la finca. No és la primera vegada que els moviments alternatius de Vallcarca proven d’ocupar un edifici per suposadament allotjar els barraquistes. “Volíem provar de negociar un lloguer social amb l’empresa propietària i l’Ajuntament, però no hi va haver manera”. Mentrestant, molt a prop, les màquines arrasaven les velles barraques, preparaven el terreny per aixecar unes pistes de bàsquet i un parc. L’Ajuntament de Barcelona confia a tenir-ho tot llest a finals d’aquest mandat o principis del següent. “Nosaltres no estem en contra del parc, sinó del fet que facin fora la gent”.
Molts veïns diuen que aquests moviments s’oposen a la reforma perquè es beneficien de la degradació
Després del desallotjament sis marroquins dormen a La Fusteria, un centre alternatiu ocupat des de fa anys. Els romanesos es van instal·lar en tres finques municipals properes. Allà ja hi viuen familiars seus. Aquests edificis també van ser ocupats anys enrere perquè cap menor d’edat visqués a les barraques, per impedir la intervenció dels serveis socials. La majoria de ferrovellers de Vallcarca viuen en aquests immobles. L’Ajuntament també va iniciar recentment els tràmits per recuperar-los. Diu que ningú no pot viure en infrahabitatges. A més, són en el camí de la segona fase de la futura rambla verda que des de fa quinze anys es dibuixa al mapa d’aquesta zona de la ciutat.
El campament es va acabar convertint en un gran ferralleria il·legal. D’aquí que molts altres veïns, farts de conviure amb aquest enrenou, sí que celebressin el desallotjament. Alguns recorden com alguns ferrovellers van provar de cavar una fossa sèptica al costat dels seus pisos. La dels moviments alternatius no és l’única veu de Vallcarca. I cada cop més veïns proven de deixar-ho clar. Denuncien que molts s’oposen a la transformació del barri perquè en un barri urbanísticament degradat ple de finques afectades des de fa més de quinze anys és més senzill usurpar immobles i viure de la irregularitat. I ells sí que volen que es desenvolupin els plans pendents, que els descampats serveixin per a alguna cosa, que tants edificis afectats deixin de caure a trossos...
El desallotjament d’aquest assentament no és més que un punt i a part en la guerra de Vallcarca, en l’intestí conflicte que comporta la controvertida transformació d’aquest barri, una reforma enverinada després d’anys i anys d’abandonament. Una de les decisions més arriscades de l’alcalde Jaume Collboni va ser rescatar l’obertura de la primera fase de la rambla verda, entre la desapareguda Casita Blanca i el carrer Agramunt. El pla de Collboni és tramitar les corresponents expropiacions durant aquesta mandat i que les obres puguin començar en el següent. En realitat el més senzill hauria estat mirar cap a una altra banda, com anteriorment van fer altres alcaldes.
Els moviments alternatius, que aquí s’han fet forts els últims anys, diuen que el govern municipal prova de rescatar aquests vells projectes per gentrificar Vallcarca i convertir-la en una nova Vila de Gràcia ben assortida de brunchs. Així doncs, estan decidits del tot a frenar els plans de l’Ajuntament. L’últim dissabte van reunir diversos centenars de persones en una manifestació contra l’especulació immobiliària, van penjar un munt de vídeos de personatges del món de la cultura i altres àmbits que els donaven la raó, aquest cap de setmana projectaran un documental... Perquè en aques-tes històries sempre es tracta d’obtenir el relat. Recordeu el cas de la casa Orsola?
