El 1815, l’erupció del volcà Tambora, la més gran de la història contemporània, en una illa d’ Indonèsia, va causar l’“any sense estiu” del 1816. Les cendres i els gasos van afectar el clima global, van fer malbé les collites i van deixar persones i animals en un gran estat de debilitat. Hi faltaven cavalls, la qual cosa va agreujar els problemes del transport i la logística.
La fam agusa l’enginy. I un enginyer alemany, el baró Karl von Drais, va inventar el 1817 la primera bicicleta sense pedals. En deien draisiana, una “màquina de córrer” (Laufmaschine en alemany), impulsada amb els peus directament a terra. L’invent precursor de la bicicleta moderna. Encara que el volcà no va ser la causa directa de la invenció de la bicicleta, l’escassetat provocada per l’erupció va influir poderosament en aquesta invenció. La falta d’aliment, especialment per als cavalls, va portar Von Drais a buscar alternatives de transport.
Tot gran repte exigeix, sempre, que els humans sapiguem trobar grans solucions. Cadascú al seu nivell i dintre de les seves possibilitats. I quan aquestes solucions van sortint, amb més o menys rapidesa, d’una manera més o menys practicable, gairebé sempre són millorables: els pedals no es van introduir fins al 1863, quan el francès Pierre Michaux i el seu fill Ernest els van afegir a la roda de davant. Naixia el velocípede, primer disseny de bicicleta amb pedals. El més vistós és el temps transcorregut entre les dues fites: 46 anys. Imaginem què hauria passat si haguéssim trigat tants anys a tenir la vacuna de la covid.
Tot gran repte exigeix, sempre, que els humans sapiguem trobar grans solucions
Durant aquell lapse hi va haver intents i evolucions en el disseny. Davant grans reptes, cal aplicar solucions innovadores i no defallir. Va esclatar un volcà i la magnitud del desafiament va exigir una resposta humana altament resolutiva, eficaç i ràpida.
La intel·ligència aplicada té a veure amb el talent, la informació, el criteri, el context, els recursos... I també, fonamentalment, amb la fam. No només física, sinó aquella necessitat humana tan profunda de superar-se davant un repte, d’encoratjar-se en l’adversitat.
Lee tambiénSentit de pertinença
La fam és gana de superació. És no conformar-se amb una versió mediocre d’un mateix. És veure els obstacles com a proves davant les quals un ha de decidir: Em rendeixo o avanço? Em sotmeto i ho accepto o ho desafio i m’enfronto al repte? Superar-les té a veure amb una aspiració fonamental: voler ser millor, trobar solucions, progressar, avançar. De vegades, de tanta abundància, ens adormim. Què ens està passant que triguem tant a posar nous pedals a noves bicicletes?