La temperatura política a la capital d’ Espanya és encara més calenta del que és normal. D’una banda, els fronts polítics, mediàtics i judicials han tocat a sometent per provocar la caiguda de Pedro Sánchez, i de l’altra, el Govern central està contraatacant amb els seus propis. Donem una bona explicació del que està passant avui a la nostra secció de Política. La novetat ara és veure com Sánchez s’ha conjurat per plantar batalla amb reformes al front judicial, ideant una nova regulació en contra del que l’Executiu considera pseudomitjans o movent els fils al front econòmic.
La batalla és a cara descoberta i ningú està per a eufemismes. En relació amb els missatges privats que s’han divulgat aquests dies entre Sánchez i l’exministre José Luis Ábalos, el mateix Alberto Núñez Feijóo no ha tingut problemes per reconèixer que està al corrent que n’hi pot haver més. “Vivim en un culebrot en què sembla que hi ha més capítols que poden sortir les pròximes setmanes, els pròxims mesos”, va afirmar.
A l’assetjament judicial contra el fiscal general de l’ Estat, la dona i el germà del president del Govern o elcas Koldo s’hi afegeixen suposats informes policials no contrastats sobre càrrecs socialistes –que afectarien Santos Cerdán– o difamacions a les xarxes –la campanya contra la ministra Pilar Alegría–.
El creixement de l’economia espanyola, amb un Ibex 35 que va superar divendres els 14.000 punts per primera vegada en 17 anys i lidera la remuntada borsària a Europa, és el que permet a Sánchez mantenir la nau a la superfície en aquestes aigües tan turbulentes. Mirant de reüll totes aquestes intrigues, continua desplegant una intensa i molt implicada agenda internacional. Ahir va ser l’únic líder europeu que va participar en una trobada de la Lliga Àrab, a Bagdad, on va tornar a denunciar la matança que pateix Gaza i va demanar de redoblar la pressió contra Israel.
La tensió creixerà els pròxims dies amb la decisió de l’opa del BBVA contra el Sabadell, el dictamen del TC sobre la llei d’Amnistia i les negociacions per canviar el sistema de finançament autonòmic. És clar que la temperatura política pujarà encara més abans de l’estiu.
