Juguin, senyores i senyors electors, podrien proclamar aquest diumenge els presidents de les meses de votació portugueses. Aquests comicis van sorgir d’ Espinho, que de nit llueix com una mena de petita Las Vegas pròxima a Porto. Tradicional terra de casinos, és el poble de l’actual primer ministre i favorit, el conservador Luís Montenegro. Aquí hi ha la seva polèmica residència, on manté la seu la seva encara més controvertida consultora, finançada entre d’altres per Solverde, empori dels casinos lusitans.
En ple remolí internacional, afligit per greus problemes socials com l’habitatge, la sanitat i la desigualtat, i amb els ultres a l’aguait, Portugal juga als daus amb el seu destí. Es tracta de les terceres eleccions legislatives en tres anys i mig, i no se’n descarten unes quartes d’aquí dotze mesos.
L’escenari en principi més probable, el que anuncien les enquestes, per més perilloses i en general esbiaixades cap a la dreta que siguin, és que Montenegro ampliarà l’avantatge ínfim amb què es va imposar l’any passat al Partit Socialista (PS) de Pedro Nuno Santos. Continuaria governant en minoria, depenent de pactes puntuals amb el PS, legitimat per les urnes, si bé sota l’amenaça que el cas de la seva empresa es reactivi, potser per una imputació.
El desenllaç més favorable per a Montenegro seria que sumés els 116 escons de la majoria absoluta amb Iniciativa Liberal ( IL), i fins i tot amb la diputada animalista i el regionalista de Madeira, si són electes. Cap enquesta no assenyala que sigui possible.
Sí que hi va haver sondejos, però ja antics, de fa setmanes, que dibuixaven l’escenari més endimoniat, amb el PS com a primera força en un Parlament que hauria continuat dominat per les dretes dels conservadors del PSD, els ultres del Chega i els liberals. El socialista Santos s’hauria assegurat la seva supervivència política, però per governar hauria necessitat l’aprovació dels conservadors, que s’haurien enfrontat a la temptació d’aliar-se amb l’extrema dreta, que fins ara han pogut repudiar.
Aquí apareix la possibilitat que segons el setmanari Expresso va arribar a turmentar el president de la República, el conservador de línia moderada Marcelo Rebelo de Sousa, un pacte de l’estil dels del PP amb Vox, potser amb la tornada de l’antic primer ministre Passos Coelho, el polític del PSD adorat per l’ultra Ventura. Tot i això, l’enfortiment demoscòpic de Montenegro encega ara per ara aquesta opció.
En la ruleta electoral lusitana no s’ha de descartar res, però les apostes s’inclinen molt cap a la dreta
Els analistes i fins i tot els mateixos polítics interessats descarten que reaparegui la majoria progressista que hi havia fins a l’any passat. Encara que hi fos en vots difícilment es plasmaria en escons, per l’atomització de l’espai al marge del PS. El Partit Comunista, el Bloc d’ Esquerra, pròxim a Podem i al BNG, Lliure, proper a Sumar, i els animalistes només van aconseguir diputats el 2024 en tres de les 22 circumscripcions, Lisboa, Porto i Setúbal.
En la ruleta electoral portuguesa tot és possible. El gener del 2022 hi va haver una majoria absoluta totalment inesperada fins i tot per al candidat, el socialista António Costa, que segons els sondejos tenia un lleu avantatge o fins i tot podia perdre. El març del 2024 la mitjana d’enquestes de Rádio Renascença situava Montenegro 4,5 punts davant del socialista Santos i es va acabar imposant pel 0,8%.
“Dubto entre votar Chega o els comunistes, per protestar”, confessava en la lluminosa alba d’Espinho en Víctor, un discjòquei que viu al costat de la mansió de prop de 800 metres quadrats i sis pisos de Montenegro. La seva lletja façana no s’assembla gens a l’edifici original, malgrat que la llicència era per a una reconstrucció, tal com apunta el veí Joaquim Fidalgo, llegenda viva del periodisme lusità.
El de casa seva, de fa dos anys, va ser el primer escàndol de Montenegro, advocat nascut el 1973, que quan exercia de portaveu parlamentari semblava un abat del nord. Al poder dona la imat- ge d’un consumat i afable actor. Va ser molt més greu el que va esclatar a partir del febrer, quan es va saber que els seus fills i la seva dona, amb qui no té separació de béns, mantenien la propietat de la consultora que havia creat quan havia estat apartat de la política i que factura a empreses relacionades amb l’ Estat, en el marc de les xarxes clientelars conservadores de la regió nord.
“És increïble que un polític de la seva experiència, que és advocat, pogués cometre aquell error”, apunta António Costa Pinto, el politòleg més conegut de Portugal. L’explicació que donen a Espinho remet a una possible sensació d’impunitat. L’escàndol sembla que funciona com una taxa de descompte per a Montenegro, que redueix els rèdits de la seva breu estada al poder amb marge pressupostari per prendre mesures electoralistes i sense desgastar-se, però que no l’enfonsa i que li va permetre forçar unes eleccions que semblava desitjar.
Portugal vota sense parar, ja que a la tardor hi haurà municipals i al gener presidencials, que impedeixen que hi torni a haver legislatives fins d’aquí un any. Encara que acabi d’empitjorar, la situació macroeconòmica és favorable, però hi ha diverses desenes de milers d’alumnes sense professor, en bona mesura perquè els que haurien de ser els seus docents no poden assumir el preu de l’habitatge, que a Lisboa s’enfila a nivells astronòmics per als baixos salaris. La sanitat pública està en un estat comatós, com es percep quan se senten conductors d’ambulància presumir del nombre de nens que han nascut als seus vehicles, perquè la falta de doctors obliga a fer llargs desplaçaments. I el 16 % de la població no té assignat un metge de família.
Els sondejos propicis per a Montenegro desmunten l’hipotètic retorn de Passos per pactar amb Chega
A Montenegro potser li surt bé la seva jugada de tafur d’ Espinho. Una altra cosa és el bingo de l’estabilitat.
