El principal objectiu que s’ha marcat l’alcalde Jaume Collboni en els dos mesos i mig que queden per a les vacances d’estiu és el de tancar un acord amb el grup municipal de Junts que li permeti complir amb el compromís electoral i de govern de flexibilitzar la norma que obliga a destinar un 30% de les noves promocions i grans rehabilitacions a habitatge protegit. Segons ha pogut saber La Vanguardia de diverses fonts al corrent de la negociació, PSC i Junts han accelerat els contactes amb la mediació de Foment del Treball.
El principal escull que separa els dos grups que sumen majoria absoluta a l’Ajuntament de Barcelona està relacionat amb un afer tributari que Junts va posar sobre la taula i davant el qual els socialistes es resisteixen a cedir. El principal grup de l’oposició reclama una reducció de l’ impost sobre béns immobles (IBI) del 4% per alleugerir la càrrega fiscal de les famílies. Està disposat a donar el sí a Collboni en la revisió pactada del 30% sempre que l’alcalde s’avingui a una rebaixa fiscal en les ordenances del 2026, que, segons alguns càlculs, amb l’aplicació del 4%, suposaria una minva de prop de 30 milions d’euros per a les arques municipals.
L’objectiu d’uns i els altres és aprovar inicialment la modificació abans de les vacances
En qualsevol cas la negociació s’ha reactivat i en aquest sentit cal interpretar la decisió de l’alcalde de traspassar les competències d’habitatge, en la remodelació de govern efectuada aquesta setmana, precisament al màxim responsable de les finances municipals, el tinent d’alcalde Jordi Valls. Tot i això, en el repartiment de funcions, la primera tinenta d’alcaldia i fins fa uns dies responsable de l’àrea d’Habitatge, Laia Bonet, continua liderant per part socialista la recerca de l’acord definitiu entorn del 30%.
Caldrà fer números. Que la rebaixa de l’IBI sigui del 4% o que se situï més a prop del 2% és una qüestió que es dirimirà en unes converses que s’intensificaran els pròxims dies. Els socialistes ja estan al cas de la pretensió dels interlocutors i ben aviat els faran arribar una contraproposta.
Pel que fa a la revisió de la norma del 30%, hi ha, en canvi, un acord gairebé total que podrien subscriure els grups de PSC i Junts i que deixaria raonablement satisfetes les organitzacions del sector de l’habitatge que van participar en el grup de treball liderat per l’experta en aquesta matèria Carme Trilla. De fet, el president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, i el president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Espanya (APCE), Xavier Vilajoana, estan actuant com a facilitadors d’un pacte entre aquestes formacions. Hi ha un ampli principi d’acord, però també un considerable retard acumulat en l’aprovació i tramitació de la Modificació del Pla General Metropolità ( MPGM), a què li espera encara un llarg recorregut. Cal recordar que en un ja molt llunyà setembre del 2023 Junts va presentar una primera proposició per flexibilitzar-ne la mesura excloent a la rehabilitació, amb què va augmentar la superfície mínima de sostre sobre la qual s’aplica i amb l’opció de monetitzar la reserva d’habitatge protegit.
“El 30% de 0 és 0”, va afirmar recentment l’alcalde Collboni, amb referència que la norma ha paralitzat la construcció d’habitatge a Barcelona. El grup de BComú s’ha quedat sol en la defensa d’aquesta iniciativa i no està disposat a cedir un mil·límetre en la que, tot i els gairebé nuls resultats aconseguits i el fracàs de la mesura, els comuns consideren una de les grans conquestes de l’etapa d’Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament.
La raó de ser de la modificació que s’acaba de negociar, i que també tindria el suport dels promotors d’habitatges, descansa en la voluntat que sigui realment aplicable, que el constructor no se senti atrapat per una reglamentació massa rígida i que pugui disposar d’altres opcions.
El principi d’acord entorn de la flexibilització del 30% se sustenta en la possibilitat de traslladar aquest percentatge fora de l’edifici en construcció ja sigui al mateix barri o en un altre de limítrof, malgrat que fins i tot es podria acceptar ampliar aquesta opció a l’àmbit del districte. Amb la norma vigent aquest trasllat ja és possible dins del mateix barri, però per això cal un pla especial, requisit que la major part de les vegades acaba frenant la cessió i que totes les parts implicades en aquesta revisió estan d’acord a eliminar. Dit d’una altra manera, si l’operador no creu convenient o no està interessat a fer efectiva la reserva del 30% a la mateixa parcel·la, que sí que pugui construir aquesta reserva o ubicar-la en edificis ja construïts mitjançant una transferència d’aprofitament.
La revisió de la norma es planteja, a més, augmentar el mínim de metres quadrats per fer-ne preceptiva l’aplicació (actualment 600 m2). Aquest mínim encara no està determinat, malgrat que en cap cas, assenyalen les fonts consultades, baixarà dels 1.000 metres quadrats.
Un altre punt d’acord és el de l’exclusió de l’aplicació de l’obligatorietat de reserva del 30% en les rehabilitacions d’edificis sencers, que es mantindria només en els casos que suposin augmentar la densitat d’habitatges o enderrocar l’edifici i tornar a construir deixant intacta únicament la façana.
