Des de fa dies no em puc treure del cap el somriure de Yaqeen Hammad. 15.000 nens morts són una mica més insuportables si els comptes un a un. Jo he començat per la Yaqeen, assassinada el cap de setmana passat per un bombardeig de l’exèrcit d’Israel. La nena tenia 11 anys i amb l’ajuda del seu germà i un mòbil era la influencer més jove de Gaza.
Una imatge que Yaqeen Hammad havia penjat a les seves xarxes
No parlava de maquillatge ni de roba. Tampoc no es posava filtres. No anava a festes ni fingia ximpleries o simulava drames. Simplement, era ella regalant l’alegria que només una nena sap posar en les coses quotidianes, malgrat les circumstàncies que està vivint Gaza des de fa més d’un any. Als seus vídeos ensenyava com cuinar el que tenien, ella repartint regals entre els més petits, indicant on trobar ajuda humanitària o simplement somrient, parlant i gesticulant fins a encomanar-te d’esperança en un món possible lluny de la maldat dels adults.
A la Yaqeen l’han assassinat per no poder escapar-se de la seva pell ni de casa seva i perquè els era igual matar-la
La Yaqeen, per uns dies, encara serà viva a les xarxes. Després, oblidarem la seva cara i en ella, un somriure bo, dels que no acusen ningú. A la maneta, dos dits com a signe de la victòria quan vèncer era només continuar viva, conservar amics, família, casa, futur. El fotoperiodista Mahmoud Bassam, que va ser qui va donar la notícia al món, la va qualificar com un far d’humanitat i crec que és una gran definició del que era, del que podia haver continuat sent si Israel no hagués aplicat la seva lògica salvatge, l’exemple màxim d’una fallida moral d’una part de la seva societat, tant de bo que no majoritària.
Una lògica que en un moment va considerar que era procedent matar un eventual terrorista si els danys col·laterals eren una muntanya de civils al voltant. El que posa l’escut humà té la seva responsabilitat ètica i penal. Qui ho assumeix com tot just un inconvenient, també.
Lee tambiénGuinardó: 12 points
L’altra nit, el periodista Isaías Lafuente ens demanava que imaginéssim que per posar fi a ETA el govern hagués bombardejat Euskadi. Això és Gaza. A la Yaqeen l’han assassinat per no poder escapar-se ni de la seva pell ni de casa seva i perquè els era igual matar-la. Una més a la muntanya de 15.000 nens assassinats. No hi ha justificació per a aquestes morts. Tampoc perquè la Yaqeen no estigui amb nosaltres. La necessitàvem. Jo, almenys, ja la trobo a faltar.