Del publicitat moderantisme de José Moreno Bonilla al convuls hiperlideratge d'Isabel Díaz Ayuso, passant pel qüestionat Carlos Mazón o pel conservadorisme vuitcentista d'Alfonso Rueda, el PP espanyol ha aconseguit definir una versatilitat regionalista que supera, pel que fa a autonomia de les organitzacions perifèriques, al pretès i inexistent federalisme del PSOE. Per això Alberto Núñez Feijóo té “barons”, en plural, mentre a Pedro Sánchez només li parla a cau d'orella, des de la distància, Salvador Illa (Page, directament, li crida), mentre estan en l'oblit els òrgans “federals” del partit. És tal la qualitat o habilitat del PP, que pot exposar un discurs neoliberal a Madrid, un altre conservador a Galícia i un altre liberal a Andalusia, sense que l'organització pateixi amb l'excepció del cas valencià, que és on s'ha venut l'ànima a la dreta extrema i s'ha observat que aquesta adaptabilitat pot modificar la doctrina d'aquesta formació cap a l'involucionismo.
El president del PP, Alberto Núñez Feijóo
Feijóo afronta així el seu congrés, del qual sortirà reforçat, conscient de dues coses: que no podrà afrontar unes eleccions generals amb l'assumpte de Carlos Mazón sense resoldre i que el pacte del president valencià amb Vox per garantir-se els pressupostos, aprovats aquest dimecres en les Corts Valencianes, és material inflamable per a una campanya electoral a la presidència del Govern, com ho va ser el pacte del president valencià amb la dreta extrema després del 28-M, amb greu enuig de Gènova. Per això, els referents d'aquell congrés seran dos barons Juanma Moreno i Fernández Mañueco, que per a Feijóo són la referència desitjada en un ecosistema polaritzat on Ayuso dilueix el protagonisme de Vox i on Mazón pot ser la peça que dificulti l'objectiu final; són els casos extrems.
Tan centrats estan els socialistes així que succeeix entorn de Sánchez, que cada vegada més semblen allunyats dels interessos d'unes perifèries on el PP, en algunes amb el permís de Vox, consolida posicions en espera de l'assalt final a la capital”
Amb aquesta habilitat el PP podria, fins i tot, millorar la presència d'aquest partit en algunes autonomies, principalment en aquelles on el PSOE ha imposat líders regionals tutelats pel Govern, dificultant les capacitats decisòries d'unes federacions sotmeses al criteri d'una estructura jerarquitzada, just el contrari de la qual cosa fins i tot no fa molt es pretenia. Tan centrats estan els socialistes així que succeeix a la talaia del poder, i entorn del seu president, que cada vegada més semblen allunyats dels interessos d'unes perifèries on el PP, en algunes amb el permís de Vox, consolida posicions en espera de l'assalt final a la capital. Feijóo ho sap, i per això la “seva” versatilitat ha assolit la categoria de possibilisme: està en joc, com està succeint en altres estats europeus, un canvi de cicle que deixaria a les esquerres fora del Govern, per molt de temps. En cas de no ser pel seu dèficit de reconeixement de l'Espanya plural, amb el cas de Junts i el PNB com exemples (per això no presenta una moció de censura) i per la coacció que s'anuncia de Vox si Abascal és necessari per al premi major, el camí per al líder del PP seria molt més espaiós.
