Amb profunda consternació, sempre al nostre cor –i algun altre òrgan–, afecte i gratitud eterna, em veig en l’obligació d’informar que la sala Luz de Gas de Barcelona deixarà després de l’estiu d’acollir els últims de les Filipines: la nova propietat vol remodelar la sala i rejovenir la clientela, i farà tot el que sigui humanament possible perquè els de més de 50 anys se’n vagin amb les seves ximpleries, la música d’ahir, avui i ahir i les camises de l’equip de polo de l’Argentina a escampar la boira.
Teatre dels somnis, llar del divorciat i refugi dels casats i sense compromís de Barcelona i comarques, Luz de Gas es reinventa i no té entre els seus plans mantenir una clientela minvant, madura i obsessionada per tirar la canya mentre fingia que era allà pel ball, pel so i per no deixar sol un amic de Calamocha.
El canvi radical tanca una era de la nit de Barcelona. I obre un debat molt dels temps: és edatisme tractar que els molt adults no entrin a les discoteques que es van edificar sobre els fonaments dels seus sacrificis conjugals, les seves copes aspiracionals i els seus sopars laborals?
La sala es reorienta, com altres discoteques que ja no volen clients de més de 45 anys...
No ens posem solemnes, però, i acceptem la derrota amb els valors que la nit ens ha transmès: no era tan guapa (se n’ha anat amb un altre), ella s’ho perd (ha tornat amb les amigues), jo no soc com aquests voltors (nooo, i ara! soc pitjor).
En altres paraules, tot menys fer el ridícul a la porta.
–Va, deixeu entrar el meu pare...
Els nascuts en ple boom demogràfic –entre el 1960 i 1980– vam matar amb espasa i a espasa morirem. El món post-Maig del 68 valorava la joventut i ara que s’esvaeix ens passa certes factures, començant per aquest reservat el dret d’admissió per als de més de 45 anys.
Lee tambiénCatalà a la UE, divisió garantida
– Ara el que es porta és el vespreig, bon home. I a les dotze al llit.
Jo ja sé que el vespreig és el present per als que no tenen avenir, però on hi hagi aquella atmosfera de l’entrada d’una discoteca, tot il·lusió, tot entusiasme i tota la nit al davant...
Es comença lluitant per poder entrar a l’Up&Down i s’acaba dient adeu amb el cor, l’afecte i el DNI a Luz de Gas.
