El conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, manté viva la hipòtesi d’una possible futura fusió entre el seu banc i algun altre de mida mitjana a Espanya. És una de les opcions sobre les quals s’ha especulat des que La Vanguardia va publicar que el Govern espanyol ha transmès al Sabadell la conveniència de formar un nucli dur per evitar futurs acostaments hostils.
Durant la intervenció ahir en un fòrum organitzat per l’ IESE i FTI, González-Bueno va considerar que hi ha marge per a una consolidació bancària més important a Espanya, però entre bancs mitjans diferents dels tres grans, que són CaixaBank, Banco Santander i el BBVA. Els grans, va argumentar, s’haurien de centrar en les fusions internacionals per intentar competir amb bancs nord-americans o xinesos.
“A Espanya encara hi ha lloc per a la consolidació entre bancs que som més petits. Tindran sinergies, cap no tindria un solapament excessiu, però n’hi ha d’altres que ja no hi tenen cabuda, que són els tres grans”, va afirmar. No va dir noms, però la llista és relativament reduïda des que durant la dècada passada el sector va passar de mig centenar d’entitats a tot just una desena. A part del Sabadell, entre els petits hi figuren Abanca, Unicaja, Bankinter, Ibercaja i ING España.
González-Bueno confia a sortir victoriós de l’opa: “L’endemà farem una festa”
En la seva intervenció, el conseller delegat es va mostrar confiat en un fracàs de l’opa. “Em pregunten què farem l’endemà del final de l’opa. Una festa”, va afirmar. “I després?”, va tornar a preguntar-se, per assegurar que l’ambició serà “complir el gran somni d’arribar a ser el millor banc d’ Espanya en termes de rendibilitat per als accionistes, satisfacció per als clients i benestar per als treballadors”.
La consolidació dels bancs a Europa és, a parer de González-Bueno, “molt desitjable”. Tot i això, forma part d’una mecànica diferent de les fusions nacionals. Si a escala local les fusions generen estalvis de costos, incloent-hi oficines i ocupació, a escala europea les sinergies són d’ingressos, una cosa més difícil d’obtenir. “Són les més desitjades, però les més esquives”.
La consolidació bancària “és com el joc del set i mig. Si no hi arribes és dolent; si et passes, és pitjor”. “Les fusions a escala local són desitjables perquè augmenten l’eficiència, fins que comencen a afectar altres temes d’interès general”, va afirmar sobre l’opa del BBVA.
Un altre missatge per al BBVA és que, si vol competir amb bancs americans o xinesos, hauria de buscar una operació internacional. “És molt difícil pensar que amb la integració amb el BBVA es competirà amb la banca americana”, va dir. “Si volem bancs europeus, hem de fusionar bancs europeus amb presència internacional”, va afegir.
