Les matrones són aquelles peces fonamentals en tot procés d'embaràs i, per descomptat, de part. Els seus consells, advertències i acompanyament creen aquell vincle ancestral tan especial entre futura mare i matrona. I és que la seva saviesa és capaç de resoldre la gran quantitat de dubtes que suposa crear a una personeta, i professionals com Rocío García-Viso, dediquen el seu cos i ànima a contestar-les.
Encara que, no ho fa sol en consulta. En el seu perfil d'Instagram divulga sobre maternitat ajudant milers de dones en els seus personals processos. A més, és autora del llibre 'El arte de crearte', una meravellosa guia sobre el procés d'embaràs.
Des de La Vanguardia, parlem amb infermera especialitzada en ginecologia sobre part, mites i acompanyament.
L'embaràs
Un nou capítol
Pel que fa als mites sobre l'embaràs, hi ha un pes correcte?
El tema del pes durant l'embaràs sol estar envoltat de creences errònies. Existeix la idea que una dona hauria de guanyar aproximadament un quilo per mes, però això és un mite. L'augment de pes depèn de nombrosos factors: el pes previ de la dona, el seu metabolisme, el desenvolupament de l'embaràs, els seus hàbits de vida i altres aspectes individuals. No és just simplificar-lo dient que si s'engreixa molt és perquè es cuida poc o que si s'engreixa poc és perquè té hàbits saludables.
Fins i tot dues dones amb el mateix pes inicial i hàbits similars poden experimentar augments de pes diferents. Per això, és fonamental allunyar-se del pesocentrismo i posar el focus en la nutrició de qualitat. L'important és garantir que la dona rep els nutrients necessaris per al seu benestar i el del nadó.
No s'hauria de recomanar mai dietes restrictives durant l'embaràs
Actualment, cada vegada més professionals opten per no pesar sistemàticament les embarassades en consulta, ja que aquella dada aïllada aporta poca informació clínica útil. No s'hauria de recomanar mai dietes restrictives durant l'embaràs. Al seu lloc, és molt més valuós comprovar que la dona disposa d'informació i eines per alimentar-se de forma adequada, fer exercici si se sent capaç, i adaptar la seva activitat física d'acord amb el seu estat general.
Istock
Què succeeix si una dona consumeix accidentalment algun aliment que no deuria durant l'embaràs?
Quan es consumeixen certs aliments de risc, existeix la possibilitat de patir infeccions alimentàries com la toxoplasmosi o la listèria. Encara que la probabilitat que ocorri un problema greu per un consum puntual és molt baixa, no és nul·la.
La toxoplasmosi sol prevenir-se congelant els aliments, ja que el paràsit no sobreviu al fred extrem. Tot i això, la listèria és més resistent: pot sobreviure a la refrigeració i només mor en cuinar els aliments correctament. Per això és fonamental extremar la higiene alimentària: cuinar bé carns i pescats, rentar acuradament fruites i verdures, evitar mantenir aliments oberts i sense tapar a la nevera (com un meló obert), i consumir sempre lactis pasteuritzats.
És cert que durant l'embaràs cal “dinar per dos”?
No és cert. Aquesta és una altra de les idees esteses que hem de desterrar. En l'embaràs no es tracta de duplicar la quantitat de menjar, sinó de duplicar la consciència amb què triem els aliments. Cada dona ha de dinar en funció de les seves necessitats reals de sacietat i benestar.
Els antulls són completament normals, i en ocasions fins i tot responen a símptomes com nàusees o malestar
S'ha de prioritzar la qualitat dels aliments: proteïnes, fruites, verdures, greixos saludables, i nutrients d'alt valor. Els antulls són completament normals, i a vegades fins i tot responen a símptomes com nàusees o malestar. No passa res per permetre's algun caprici ocasional, sempre que no es converteixi en una cosa habitual. La clau està a elegir bé en el moment de fer la compra, per facilitar opcions saludables.
Com afecta l'estat emocional de la mare al nadó durant l'embaràs?
L'embaràs és una etapa especialment sensible des del punt de vista emocional. L'estrès sostingut pot tenir efectes sobre el nadó, però és fonamental no responsabilitzar exclusivament la dona pel seu estat emocional.
Istock
Moltes futures mares travessen situacions difícils, com dols, problemes laborals o familiars, i no sempre poden evitar sentir-se sobrepassades. Per això és imprescindible l'acompanyament emocional, tant professional com de familiar i social. En comptes de posar el focus únicament en com pot afectar l'estrès al nadó, ens hem de centrar a cuidar i donar suport a la dona, ajudant-la a suportar les seves circumstàncies vitals.
Sempre recomanes fer un pla de part. En què consisteix?
El pla de part és un document oficial on la dona recull les seves preferències i desitjos per al moment del part, sempre després de rebre la informació adequada i consensuar-lo amb els professionals que l'acompanyaran. En ell pot reflectir aspectes com el maneig del dolor —tant amb mesures farmacològiques (com l'epidural) com no farmacològiques (banyeres, dutxes calentes, aromateràpia, musicoteràpia, etc.)—, la companyia desitjada, o el moment de tallar el cordó umbilical (practicant el pinçament tardà o òptim).
El pla de part dona veu a la dona per expressar el que considera important
El pla permet a la dona reflexionar prèviament i, si és necessari, reconsiderar fins i tot el centre on donarà a llum, valorant si les instal·lacions i protocols d'aquell lloc permeten complir els seus desitjos. Encara que tots aquests aspectes s'haurien de garantir per defecte, la realitat és que no sempre ocorre, i el pla de part dona veu a la dona per expressar el que considera important.
Llavors, aquest garanteix que es respectin sempre aquestes preferències?
Hauria de facilitar-lo, però a la pràctica no sempre és així. Encara que en condicions normals s'haurien de respectar els desitjos de la dona, sovint els protocols hospitalaris s'imposen, fins i tot en absència de situacions d'emergència.
Per exemple, en algunes cesàries encara se separa la mare del nadó o no es permet la presència de la parella durant la intervenció, simplement per falta de personal o per limitacions organitzatives de l'hospital. Tot i això, expressar clarament aquestes preferències en el pla de part pot ajudar que, dins del possible, es tinguin en compte.
Com ajuts a les dones a afrontar la por del part?
La por del part sol generar-se per experiències negatives d'altres persones. Jo animo sempre les dones a permetre's viure la seva pròpia experiència, partint de la informació que han adquirit i de la seguretat d'estar acompanyades per professionals.
Podem confiar que, pas a pas, la dona comptarà amb les eines necessàries per gestionar cada moment i avançar amb confiança
Cada part és únic, ningú no pot predir com serà exactament el procés. Però sí que podem confiar que, pas a pas, la dona comptarà amb les eines necessàries per gestionar cada moment, avançar amb confiança i arribar a la trobada amb el seu nadó.
Què aconsellaries per triar el lloc on donar a llum?
És essencial que la dona se senti segura i confiada amb l'equip que l'atendrà. Recomano sol·licitar les estadístiques de l'hospital sobre cesàries, episiotomies, parts instrumentals i eutòcics. Quan els percentatges d'intervencions superen els límits recomanats per l'OMS, és un senyal que podrien estar realitzant-se intervencions no sempre justificades.
Istock
Si el centre no disposa d'aquestes estadístiques o no revisa el seu propi acompliment, personalment no el consideraria adequat. Moltes dones, de fet, opten per canviar de ciutat per donar a llum en centres on se senten més avalades, una situació que, idealment, no hauria de ser necessària si tots els hospitals oferissin garanties de respecte i seguretat.
Per a les mares novelles, quins consells donaries en els primers dies després del naixement del nadó?
L'arribada del nadó transforma completament la dinàmica familiar. El postpart és una muntanya russa d'emocions: moments d'immensa felicitat es combinen amb sensacions de por, incertesa i esgotament.
El meu consell fonamental és recordar que tot passa, tant el bo com el difícil. Cada dia és diferent, i és normal sentir-se desbordada a vegades. Les mares no estan soles: poden buscar suport professional —matrones, psicòlogues perinatals, fisioterapeutes de sòl pelvià— i també basar-se en el seu entorn familiar.
Encara que socialment s'espera que tot sigui alegria després del naixement, és important reconèixer que també hi ha espai per a l'autocura de la mare. Només així es podrà cuidar adequadament del seu nadó i de si mateixa.