El Govern central haurà de suar la cansalada si vol tirar endavant la regularització massiva d’immigrants que està impulsant com a pedaç per solucionar el desgavell del nou reglament d’ Estrangeria, que podria empènyer a la irregularitat més de 200.000 persones. La secretària d’Estat de Migracions, que porta la batuta en aquesta qüestió, va constatar ahir en una reunió amb els grups parlamentaris que el Govern espanyol no disposa d’una majoria per aprovar la regularització en els termes que consten en l’últim esborrany, tot i que ha flexibilitzat els criteris respecte al primer document. Amb un Partit Popular que no opta, de moment, per prémer el botó verd malgrat la pressió de l’ Església, els esforços se centren a tornar a armar la majoria de la investidura.
Durant aquesta legislatura, els socis habituals al Congrés han criticat moltes vegades que des de la taula del Consell de Ministres s’aprovin decrets no negociats prèviament que després s’han de convalidar amb els seus suports. Aquest cop, el Govern central pretén tirar endavant la mesura amb la majoria prèviament lligada. La iniciativa legislativa popular (ILP) per a la regularització extraordinària de més de 500.000 persones estrangeres a Espanya conté una disposició única per instar el Govern a aprovar un reial decret en el termini màxim de sis mesos des de la seva aprovació amb el qual es concedeixi una autorització excepcional de treball i residència als immigrants que siguin a Espanya. És a dir, la regularització es podria aprovar, com va fer José Luis Rodríguez Zapatero el 2005, si el Govern ho volgués en el pròxim Consell de Ministres, però s’hauria de convalidar després a la Cambra Baixa. I per a aquest pas encara no hi ha garanties d’èxit.
El PNB aposta per vincular l’autorització al fet que la persona tingui una feina i Junts és una incògnita
La Secretària de Migracions va traslladar als grups l’últim esborrany, a què ha tingut accés La Vanguardia, en diverses reunions. Va conversar primer amb els partits d’esquerres més favorables a la regularització, com EH Bildu, ERC i Podem, per traslladar-los dues premisses, segons fonts presents en la reunió: la intenció és “aprovar-la com més aviat millor” i que se’n “beneficiïn tantes persones com sigui possible”. D’aquí que els expliqués que els requisits específics que apareixen en l’ esborrany –haver treballat a Espanya o tenir una oferta, viure amb nens o més dependents, ser sol·licitant d’asil o estar en una situació d’especial vulnerabilitat– no són acumulatius; si se’n compleix algun n’hi ha prou per poder optar a l’autorització de treball i residència, que tindrà una vigència d’un any.
La secretària general de Podem, Ione Belarra, va assenyalar ahir després de reunir-se amb Cancela que ha de ser la plataforma de Regularització Ja, impulsora de la ILP, qui “ha de dir en darrer terme si les condicions que posa el PSOE li valen o no li valen”.
El PNB, segons va poder constatar Cancela, és partidari de posar límits a la regularització, vinculant-la a contractes laborals. Els nacionalistes bascos van presentar una esmena a la ILP en la qual exigien com a requisits per obtenir l’autorització que la persona figuri empadronada en un municipi espanyol i que hagi firmat un contracte de treball. És la mateixa idea que va recalcar Aitor Esteban diumenge passat a La Vanguardia, en què va assegurar que “la regularització s’ha de fer a través del treball”. Des del PNB, igual com des de Junts, no avancen el sentit del seu vot.
Per la seva part, el Partit Popular ni tan sols reconeix la secretària d’Estat de Migracions com una interlocutora vàlida per negociar la regularització. Des de les files populars defensen que s’ha de convocar la ponència per poder debatre. El PP aposta per una regularització “individualitzada”, vinculada a unes exigències relacionades amb l’activitat laboral,
a més de l’assumpció, de manera expressa, dels “valors i deures de la societat espanyola i europea”.
