Dues versions sobre un mateix acord, totes dues amb calculades ambigüitats, i el risc que tot desemboqui en una reprimenda pública a la Haia del president dels Estats Units, Donald Trump, a Espanya per la baixa despesa militar.
A la roda de premsa prèvia a la cimera de líders que comença avui a la Haia, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, va negar ahir que hagi teixit un “acord paral·lel” que exclogui Espanya del nou objectiu de despesa en defensa de l’ Aliança Atlàntica, del 5% del producte interior brut (PIB). També va considerar que, al contrari del que defensa el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, per aconseguir els compromisos militars de l’ Aliança, Madrid hauria de fer servir el 3,5% del PIB, i no pas el 2,1% que ha calculat la Moncloa.
“A l’OTAN no hi ha clàusules d’exclusió. No hi ha acords paral·lels”, va remarcar el neerlandès abans de la cimera, tot just unes hores després que Sánchez publiqués a les xarxes socials la carta que li va enviar diumenge. Rutte hi oferia “flexibilitat per determinar el seu propi camí sobirà” per aconseguir els nous objectius de capacitats dels aliats, acordats pels 32 ministres de Defensa a l’última reunió a Brussel·les.
La clau és en el desglossament del nou objectiu del 5% que comprometran els aliats en aquesta cimera de la Haia. La fórmula que ha proposat el secretari general de l’ Aliança preveu que aquest 5% es divideixi en un 3,5% de despesa militar clàssica –el que cal per aconseguir els nous compromisos militars, més ambiciosos davant l’amenaça russa més gran– i en un 1,5% de despeses afegides, com ara infraestructures per a la mobilitat de les tropes.
Fonts de la Moncloa assenyalen que han estat tècnics de les forces armades espanyoles qui han determinat que, perquè Espanya compleixi la part de les capacitats militars que els corresponen, només necessita gastar un 2,1% del PIB, i no pas un 3,5%, com considera l’ Aliança. En canvi, a l’OTAN remarquen que el 3,5% no és una xifra a l’atzar, sinó la necessària per finançar els nous ambiciosos compromisos defensius de l’ Aliança.
El líder de l’Aliança recorda que cada país informarà dels seus progressos: “Per tant, ja ho veurem”
El Govern espanyol també calcula que el 2,1% correspon als antics paràmetres de despesa de l’OTAN, establerts el 2014 a Gal·les, i de moment no es dona per al·ludit davant les noves mètriques desglossades.
Tot es tracta d’un exercici d’equilibri diplomàtic, en un moment de gran activitat a les bases de Rota i Morón. Segons Rutte, “tots els aliats” han estat d’acord en els objectius de capacitats. “El cas és que Espanya creu que pot complir aquests objectius amb el 2,1%. L’OTAN està absolutament convençuda que Espanya haurà de gastar el 3,5% per arribar a aquest objectiu”, va afirmar davant la premsa.
I va continuar: “Cada país informarà periòdicament sobre el que fa en termes de despesa i consecució dels objectius. Per tant, ja ho veurem. I, en qualsevol cas, hi haurà una revisió el 2029”.
Al final, i després de moltes pressions, diumenge es va arribar a l’acord per al 5%, després que l’OTAN oferís una fórmula més ambigua en la declaració que encaixés a Espanya. La nova redacció ja no obliga “tots els aliats” a subscriure l’objectiu del 5% del PIB, sinó “els aliats”, sense determinar, cosa que aporta un grau més elevat de flexibilitat. “Una ambigüitat constructiva”, creuen a la Moncloa, que consideren que amb aquesta fórmula altres països poc entusiastes de la inversió en defensa, com ara Itàlia o Bèlgica, podrien aprofitar la porta que ha obert Sánchez.
Ahir Trump encara no havia arribat a la Haia, on no l’esperaven fins avui. La gran pregunta ara és si la Casa Blanca dona suport al cas particular espanyol, i si no és així, si a Sánchez l’espera una topada amb el magnat, que divendres ja va deixar anar que l’OTAN “ha de bregar”
amb la baixa despesa militar
espanyola.
El Govern espanyol assegura que han estat tècnics de les forces armades els qui han calculat el 2,1%
A la roda de premsa, Rutte només va apuntar que tots els aliats han estat d’acord amb la versió final de la declaració. A la Moncloa també entenen que la màxima autoritat en aquesta operació és Rutte, com a secretari general de l’ Aliança Atlàntica, i no pas Donald Trump.
De moment, el nou ambaixador dels EUA davant l’OTAN, Matthew Whitaker –un home molt pròxim al president–, ha insistit que tots els països de l’ Aliança Atlàntica s’han de comprometre a invertir un 5% del PIB en defensa. “Gràcies a l’audaç lideratge del president Donald Trump, l’OTAN està en via d’arribar a un compromís històric pel qual cada aliat es compromet a gastar almenys el 5% del PIB en defensa”, va puntualitzar en una roda de premsa telemàtica abans del començament de la cimera.