Plaça Catalunya, 1925. Quan en un punt cèntric hi
passava una cosa infreqüent, no tardaven a amuntegar-s’hi els badocs. Era un plaer no precipitar-se i concedir-se un temps per assaborir la contemplació de fos el que fos; s’embadalien davant una obra gran o la destresa professional.
Quin era el motiu de l’atracció? El que es veu a la imatge ja aporta una mica d’informació. Ha estat enderrocat un pal de la línia elèctrica i un obrer s’ha enfilat fins al capdamunt mitjançant l’escala recolzada a l’arbre. Res no permet saber si passa alguna cosa més.
Era el 1925 i ja començava la remodelació que havia projectat Puig i Cadafalch
No sembla gaire atraient, la veritat. Sens dubte, hauria quedat més justificat contemplar l’enorme forat necessari per instal·lar els túnels del metro.
El motiu important se centra que la plaça ha passat a ser notícia en aquella data, ja que ha començat la reurbanització total d’un lloc tan rellevant com aquest. I s’entregaven ja a la tala d’arbres.
Els empleats municipals havien començat buidant la superfície enjardinada
Inaugurada en un molt tardà 1902, no va agradar gens a ningú: era un simple enjardinament firmat per Salvador Oliva. Al cap de poc va merèixer el nom de “plaça dels apis”, per la multitud de palmeres nanes plantades. I la premsa satírica la va qualificar de “la plaça de la barra”: a causa de la pols creada per la ventada i del fang així que plovisquejava.
Passats només uns quants anys, l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch en projectava la reforma. Coneixia el lloc millor que ningú, ja que havia creat la casa de l’extravagant Pich i Pon, futur alcalde, a la cantonada amb rambla Catalunya, 2. Sentenciava que una gran plaça havia de consistir en un espai generós dominat per un gran edifici; a la capçalera ell hi havia aportat la seva obra, que encaixava amb l’hotel Colón projectat per l’arquitecte Enric Sagnier.
Per raons polítiques, Puig i Cadafalch no va poder acabar la reurbanització a causa del cop d’ Estat de Primo de Rivera. El va succeir l’arquitecte Francesc de Paula Nebot, citat d’aquesta manera tan maliciosa com enginyosa a la premsa catalanista: Nebot ( f. de p.). El resultat tampoc no va agradar. I, denunciats uns nus escultòrics com si es tractés de pornografia, van ser condemnats a la llunyania: davant el mur façana del Palau Reial. Ningú no va protestar, ja que es tractava en aquell moment d’una llunyania.