Yolanda Díaz podria ser l’alternativa de Pedro Sánchez per a una bona part de l’esquerra. Sumar podria aprofitar el fort desgast que està patint el PSOE com a conseqüència dels greus casos de corrupció d’alguns dels seus dirigents més destacats per fer un salt endavant. Una vegada que els sectors més radicals se n’han anat a Podem, pot resultar molt atractiu per als sectors progressistes. En el fons, és com un partit socialista sense corrupció i amb el suport total del moviment sindical, especialment de CC.OO.
Però per això és imprescindible que
dimiteixi com a vicepresidenta segona del govern de coalició progressista que ella denuncia per corrupte. Si bé, pel
que sembla, valora més el seu càrrec que el seu projecte polític, per això no és creïble. Les enquestes d’opinió continuen reflectint una forta caiguda del partit respecte al resultat que va obtenir les ultimes eleccions.
Perquè Sumar aprofiti el desgast del PSOE, Yolanda Díaz hauriade dimitir
L’estratègia de Podem és exactament la contrària. La seva secretària general, Ione Belarra, probablement assessorada per Pablo Iglesias i Irene Montero, ha marcat una clara línia de ruptura amb el que anomenen govern “corrupte socialista”. Tan cert és que els seus quatre diputats no votarien una moció de confiança que presentés Pedro Sánchez. Tampoc no votarien l’aprovació d’uns pressupostos generals que incrementin la despesa en defensa. Senzillament estan marcant diferències i buscant el seu propi espai com sempre ha fet el PCE davant el PSOE.
Sumar parla, critica, però continua rebent els favors que reparteix la Moncloa. Segons argumenten, l’alternativa per regenerar el projecte progressista no passa per lliurar el poder als reaccionaris de la dreta. L’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha afirmat que una dona progressista de consens podria substituir en la presidència del govern Pedro Sánchez, insinuant que Yolanda Díaz podria ser la solució. El problema és que hauria d’obtenir prou vots de l’anomenat bloc d’investidura perquè fos investida. No sembla fàcil que els partits nacionalistes de dretes com el PNB o Junts la votessin. I per descomptat, Podem tampoc no la votaria.
Per als sindicats, potser la solució
Yolanda pot ser una sortida a la crisi que pateix l’esquerra, però per als empresaris seria un autèntic maldecap. La veuen com un autèntic desastre per a l’economia. Un “nacionalpopulisme amb inserció social” semblant al que va patir l’Argentina amb Néstor i Cristina Kirchner. Per a la CEOE, és preferible tenir Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol, amb totes les seves vel·leïtats, que Yolanda Díaz i els seus.
Res d’això no passarà, perquè l’única
alternativa a Pedro Sánchez és Pedro Sánchez fins que els electors no enviïn
el PSOE a l’oposició. Aquesta és l’única manera que tenen els partits per regenerar-se. Així va passar després dels 14 anys de govern de Felipe González, i els 7 de Mariano Rajoy. És una cosa bona de la
democràcia.