La pèrdua d’ocupació i de crèdit a les pimes que es va observar a les dues anteriors grans fusions bancàries a Espanya (la de CaixaBank-Bankia i la d’ Unicaja-Liberbank) va servir al Consell de Ministres de dimarts com una de les justificacions per mantenir el Sabadell com a banc independent del BBVA almenys tres anys. A l’informe, de 25 pàgines, en què s’informa de la “condició” imposada al BBVA, a què ha tingut accés La Vanguardia , s’hi destaca que “en els casos en què l’entitat absorbida disposava d’una exposició més gran a aquest segment [pimes] s’observa que l’entitat resultant ha convergit gradualment als nivells de l’absorbent”.
L’exemple que il·lustra aquesta afirmació és el de l’ Unicaja-Liberbank, en què l’exposició conjunta de les entitats al negoci de pimes per separat era del 52,83% l’any anterior a la fusió. Aquest percentatge va caure al 42,25% l’any posterior a la unió de les dues antigues caixes d’estalvis.
Per això, el Consell de Ministres va estimar que, amb el període de tres anys en què el banc català es mantindria sol, “es preserva aquesta línia de negoci, no només per a Banc Sabadell, sinó també per al BBVA”. A l’informe s’afegeix que “és essencial per a l’interès general evitar alterar de manera abrupta aquest model de finançament empresarial” i es matisa que “el manteniment de dues societats amb patrimonis separats i autonomia de gestió és un instrument útil i eficaç per a aquesta finalitat, en tant que garanteix preservar l’estratègia actual de les entitats, i també el model de cadascuna tant respecte al finançament en si i les condicions com respecte a la relació actual de les empreses amb els seus gestors especialitzats”.
El crèdit a les pimes després de la fusió ha estat un dels cavalls de batalla entre el BBVA i el Sabadell des que es va llançar l’opa hostil, fa més d’un any. Mentre que el BBVA afirma que creixerà, el Sabadell defensa just el contrari. El
Govern central a l’informe interpreta que en el passat en operacions semblants sí que s’ha reduït.
El Govern central alerta d’un potencial impacte negatiu a l’obra social de les fundacions
Fonts del BBVA van matisar ahir que els compromisos amb les pimes i els autònoms pactats amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ( CNMC) allunyen aquesta possibilitat, i van recordar que els principals compromisos són no tancar cap oficina especialitzada en empreses de Banc Sabadell i mantenir durant tres anys (prorrogables dos anys més) les línies de circulant a totes les pimes i les línies de crèdit i les destinades a la importació i l’exportació de tots els autònoms del Sabadell.
A l’informe, el Govern espanyol dedica un capítol a l’impacte en l’ús de les fusions anteriors. En el cas d’Unicaja i Liberbank, hi constaten una pèrdua de plantilla l’any posterior a la integració del 21%.
En el cas de CaixaBank i Bankia, la destrucció d’ ocupació va ser del 14%. “Un ajust en l’ ocupació a conseqüència de la concentració podria partir d’aquests precedents, i atesa la important mida de les dues entitats, tenir importants efectes en termes d’ ocupació, cosa que comportaria un elevat cost social i humà”, diu l’informe. El Govern central apunta a una segona consideració negativa per a l’interès general: un cost a la Seguretat Social en termes de més despesa en prestacions d’atur i menys ingressos per cotitzacions socials. “Tots aquests aspectes imposarien una externalitat negativa sobre la societat que podria més que compensar els beneficis de l’operació a curt termini derivats d’una sinergia més gran”, afegeix.
Pel que fa a la cohesió territorial, l’ Executiu assenyala que “s’ha observat en operacions de fusió recents al sector que, en els casos en què l’absorbida disposava d’una presència concentrada en alguns territoris, els anys immediatament posteriors a la integració, aquestes geografies han experimentat pèrdues de presència de l’antiga entitat”.
L’informe també alerta de riscos a l’obra social que desenvolupen les dues entitats mitjançant fundacions si es
du a terme la unió a través d’una absorció. L’activitat agregada de les fundacions
de les dues entitats suma
28 milions d’euros.
“Una consolidació abrupta dels patrimonis de les dues entitats podria afectar negativament aquesta política en tant que la desaparició completament d’una de les entitats tindria un efecte a curt termini en projectes ja en curs”.
