La societat xinesa és una de les més digitalitzades del món, tant en l’economia com en la vida quotidiana, en l’ensenyament com en l’Administració. Ara ha entrat en una nova fase: la generalització de la intel·ligència artificial en tots els àmbits de la vida.
És una obsessió autèntica, des del Govern fins a les empreses, les universitats, les xarxes socials. Per tot arreu hi ha pantalles publicitàries on els protagonistes són personatges artificials realistes i atractius. El telenotícies de la primera cadena, òbviament del Govern, emet cada dia una secció de vint minuts sobre aplicacions d’intel·ligència artificial, molt orientada als joves, on enalteix els avantatges per competir més bé en els esports o progressar en els estudis.
Un robot de SenseRobot Technology juga a escacs en una fira a Shanghai
Però també hi mostra els usos que té al camp, el comerç, les fàbriques, la música. Els robots ja fa temps que eren ens habituals a molts llocs, però ara els estan dotant de capacitats d’aprenentatge, com he observat a l’empresa Deep Robotics de Hangzhou. Els meus estudiants, tant a la Universitat Tsinghua com a la de Zhejiang, treballen gairebé exclusivament amb IA, ja no fan servir cercadors. Ni se’ls acut fer cap trampa als treballs que fan, perquè si els enxampen no poden tornar a estudiar mai més a cap escola del país.
La irrupció de Deep Seek en el camp de la IA fa uns mesos va transformar el panorama de la indústria global i va posar en perill Open AI i el seu Chat GPT, així com el Gemini de Google o el Llama de Meta. M’he reunit amb els seus impulsors aquests dies, després d’observar-los en la primera etapa amb High Flyer, la seva IA per a inversió financera amb què van aconseguir el capital, quan encara eren estudiants de l’ Escola d’ Enginyers de la Universitat de Zhejiang. Per bé que no n’he pogut conèixer el geni fundador, Liang Wenfeng, ara un mite. Treballa a casa seva, des de diversos llocs, sempre dedicat a la creació de codi informàtic, la seva passió absoluta. El Govern xinès va enaltir la seva proesa, el va posar com a exemple, i va recomanar que es fes servir el codi font obert perquè les pimes de cada sector poguessin desenvolupar les seves pròpies aplicacions sobre la plataforma proporcionada per Deep Seek i altres empreses (com el Qwen d’Alibaba, també de codi obert).
Pequín es vol equiparar amb els EUA en la IA, clau per al nou desenvolupament tecnològic
He preguntat a alguns joves xinesos per què els agrada la IA, que té una àmplia acceptació popular a la Xina, a diferència d’Europa. Tots contesten igual: “Perquè és el futur”. Pocs es plantegen quin futur, però pensen que el seu èxit professional o les seves relacions personals passen pel maneig d’agents IA cada vegada més sofisticats.
Ja vam sortir fa temps a tot arreu de l’ús prioritari de cercadors per a internet quan vam passar massivament a les xarxes socials. Ara, en una nova etapa, la interfície prioritària entre els humans i internet ja és, i potser ho seguirà sent, l’agent IA. La política oficial d’impulsar la IA sembla trobar ressò.
Lee tambiénL’essència de la nova Xina
Per què aquest èmfasi del Govern xinès? Perquè la Xina està convençuda que, havent aconseguit l’avantatge econòmic i comercial amb els Estats Units (el seu estàndard de comparació), ara s’ha d’equiparar en la tecnologia que es considera clau per al conjunt del nou desenvolupament tecnològic, ja que pot interrelacionar totes les innovacions i les aplicacions que tenen i interactuar a l’instant amb l’activitat humana en qualsevol àmbit.
Òbviament, també en l’àmbit militar. Però, tot i que la Xina està avançant en aquest sentit com a mesura dissuasiva, aquesta no sembla que sigui la motivació principal. El salt endavant que es planteja es dirigeix a millorar la qualitat i la productivitat de la producció industrial i agrícola, del comerç i els serveis socials. I a nivell ideològic, es tracta d’un principi mobilitzador: situar la Xina a l’avantguarda del poder tecnològic. El problema és que, encara que això sigui el futur, no sabem de quin futur es tracta.