He estat dormint entre nou i deu hores seguides”, escriu una escriptora que m’agrada a la seva newsletter. I, malgrat que hi explica moltes més coses que no tenen res a veure amb el seu règim de son, és l’única dada que retinc i gairebé m'ho prenc com una cosa personal, com una provocació, perquè un adult que dorm deu hores seguides per sistema em sembla una cosa que frega l’obscenitat.
L’actriu Dakota Johnson va dir l’any passat que era capaç de dormir 14 hores i les seves declaracions també es van percebre així, com el flex definitiu de la persona que ho té tot. No m’ensenyis la teva mansió en un vídeo per a AD, digue'm quantes hores de son tenen les teves nits i entendré l’abast del teu privilegi.
A la ràdio parlen de les nits en blanc, de termòmetres en flames i de llençols enganxosos
Si les xarxes estan saturades de persones que pengen videodiarios dels seus hàbits espartans i presumeixen de despertar-se a les quatre de la matinada per posar-se a fer dominades i ficar la cara en un gibrell de gel, té tot el sentit que una actriu que és nepobaby y neponeta –és curiós com Johnson desprèn aquella espècie de lleugeresa cara en tot el que fa, com si res no li importés gaire i estigués feta de caixmir– faci al contrari.
Lee tambiénXimple l’últim
Dormir és més o menys gratis, ho sé, i la gent que m’envolta que, sense ser nepo-res, es marca maratons de son de més de nou hores em causa la mateixa barreja d’enveja i estupefacció. “Fes una migdiada”, “descansa una estona”, et diuen amb la millor intenció els bendorments, sense adonar-se que és com si convidessin una persona coixa a fer una petita cursa, que t'anirà genial.
Nosaltres, els maldorments, tendim a l’amargat. Va amb la condició. Però també som gent agraïda que sap apreciar el valor de cada minut de son. A l’estiu, el nostre mal es torna mainstream. Es parla de les nits en blanc als butlletins de la ràdio, de termòmetres en flames i de llençols enganxosos. Diria que els habituals fins i tot li trobem la gràcia a l’insomni d’estiu. Som com la gent que viu tot l’any en un poble de mar i un dia veu arribar els turistes. De sobte són les sis i ja se senten els ocells, i no cal posar-se a fer esquats com un tiktoker alienat, però hi ha la promesa del primer cafè amb gel i d’un dia que serà més llarg que una nit de Dakota Johnson.