El caça F-35 A és una de les joies de la indústria militar dels Estats Units. Difícil de detectar per l’enemic, pot transportar armes nuclears. Cadascun costa uns 100 milions de dòlars. El Regne Unit va anunciar fa uns dies que en comprarà una dotzena.
La inversió en defensa és ara una prioritat per al Govern britànic. Al març, el primer ministre, Keir Starmer, va dir que revisaria els pressupostos per incrementar la despesa militar. Aquest augment, va anticipar, tindrà lloc a costa de l’ajuda al desenvolupament. Un àmbit que viu hores baixes a Occident, coincidint amb una escalada de les tensions geopolítiques i l’auge de la ultradreta.
“Estem davant el final del sistema tal com el coneixíem”, diu la investigadora Iliana Olivié
Alemanya, França, Bèlgica, els Països Baixos o Suïssa són tres països europeus més que han anunciat retallades en ajuda exterior. Malgrat que els ajustos empal·lideixen al costat dels dels EUA: l’ordre de Donald Trump de desmantellar l’agència Usaid –el donant més important del món– ha causat un terratrèmol encara difícil de calibrar.
L’ Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) creu que aquest any es pot registrar la caiguda més gran de la història en l’ajuda oficial al desenvolupament. Segons les previsions, la contribució dels principals donants es podria reduir entre el 9% i el 17%. I plou sobre mullat: el 2024 l’OCDE ja va registrar un descens del 7,1%. El primer després de cinc anys d’augments –que s’expliquen en part per la necessitat de fer front a la crisi dels refugiats, la pandèmia i la guerra d’ Ucraïna–.
L’ONU gestiona xifres més alarmants: per al 2025 preveu una caiguda en els fons per a l’ajuda al desenvolupament de fins al 20%. Denuncia que fins ara només ha rebut un 13% dels 44.000 milions de dòlars que va sol·licitar a finals de l’any passat per atendre les crisis més urgents. “ Presenciem un aterridor efecte dòmino de retallades”, lamentava dimecres Olivier De Schutter, relator especial sobre Extrema P obresa i Drets Humans de l’organisme. La seva crida d’atenció tenia lloc el mateix dia en què l’OTAN aprovava un augment de la despesa en defensa del 5% del PIB. I a les portes de la Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament, un esdeveniment patrocinat per la mateixa ONU que des d’avui i fins dijous aplegarà a Sevilla representants de més de 150 països per abordar, entre altres qüestions, el futur de la cooperació internacional. En l’actual context, la cita –que, després de tres edicions, per primera vegada té lloc a Occident– sembla més necessària que mai.
“Som davant el final de l’ajuda al desenvolupament tal com la coneixíem”, assegura a La Vanguardia Iliana Olivié, investigadora principal del Reial Institut Elcano, que serà present a la cimera sevillana. “Les retallades són de tanta magnitud que és impossible mantenir el sistema actual”, afegeix l’experta, que destaca que aquesta tendència de reducció de l’ajuda exterior precedeix la tornada de Trump i les urgències europees per invertir més en defensa: la necessitat d’incrementar la despesa militar és un factor important avui, però no ho era fa dos anys, quan es van prendre les decisions que van propiciar la contracció de fons registrada els últims temps.
Olivié també descarta qualsevol possibilitat de recuperació a mitjà termini. “Aquesta no serà una crisi momentània, amb una caiguda puntual. Durarà anys”, pronostica. Ja va passar una cosa així després de la caiguda del mur de Berlín, quan els volums d’ajuda van caure en picat perquè, de la nit al dia, va desaparèixer la necessitat de greixar les relacions als dos blocs sorgits en la guerra freda. Una crisi que es va poder superar al llarg de la dècada dels noranta, quan es va definir una nova agenda per a la cooperació i el desenvolupament compartida per la comunitat internacional. Es pot repetir aquest escenari? “Ara som en un moment de transició en les relacions internacionals”, respon Olivié. “Falta que s’aclareixi cap a quina direcció va aquesta transició, i també en què es materialitzaran les noves formacions del sistema multilateral. Quan aquest context estigui una mica més definit, es podria replantejar el sistema d’ajuda”.
Mentrestant, els més necessitats hauran d’aguantar el cop.
