‘Una dama desconocida’
Em truca la meva amiga infermera Miriam, que atén ancians en una residència de Barcelona. “T’agradarà parlar amb el senyor Alain, en sap molt d’art... i té un quadre de Velázquez!”, diu. La curiositat m’arrossega. Més quan m’arriba una novetat literària, Una dama desconocida ( Espasa), de Carlos del Amor, col·lega i amic de TVE: reconstrueix exquisidament la seva relació amb l’ Alain i amb el seu quadre Retrat de dama desconeguda ... i dona vida a l’amor de Diego Velázquez i Juana Pacheco. L’Alain, erudit i presumit, no vol fotos avui i es cobreix amb aquesta en blanc i negre amb la seva “ nòvia” pintada (clic). “Ja no ens veiem cada dia, he de pernoctar en aquesta residència... Demà la visitaré!”. Demano a l’Alain que em concerti cita amb la Juana (?) per veure-la de prop. Hi aniré aviat i us ho explicaré...
M’ensenya el quadre?
Encara no.
Per què no?
És un Velázquez! He de ser prudent.
Un Velázquez, de debò?
És un Velázquez. Soc especialista en art.
Què hi diuen altres especialistes?
Alguns coincideixen, d’altres parlen “del cercle de Velázquez” o “del de Pacheco”.
Pacheco?
Francisco Pacheco, mestre de Velázquez al seu taller de Sevilla.
Velázquez era sevillà, esclar.
Diego Velázquez tenia 11 anys el desembre del 1610, quan va entrar com a aprenent: conservem el contracte firmat pel seu pare amb Pacheco, un prohom allà.
Era molt important aquell mestre?
El contractava el clergat, per a esglésies, convents...! I famílies sevillanes, les més riques d’ Espanya, i cortesans i aristòcrates: Sevilla era llavors la capital del món!
De quins anys parlem?
Principis del segle XVII: el jove Diego Velázquez va viure amb Pacheco del 1610 al 1617, en sortia amb 18 anys... i poc després es va casar amb la filla del mestre, Juana Pacheco.
Braguetada?
Amor!
Es van enamorar la Juana i el Diego?
Des de petits. Que potser no ho veu? Miri!
On?
En aquesta foto en blanc i negre que em van fer amb la meva dama: no veu vostè la mirada de la Juana? S’hi ha fixat bé?
Aquesta dama... és Juana Pacheco?
Ella tenia dos anys menys que el Diego i es veien cada dia, dels 11 als 18 anys del Diego. Veu vostè com ella el mira a ell?
Sí. Què veu vostè en aquesta mirada?
Amor total! Només una model enamorada del pintor el miraria així. I només un pintor enamorat pot pintar aquesta mirada.
Com sap que aquesta dama és la Juana?
La Juana exercia de model al taller patern i Pacheco utilitzava rostres de la seva família: miri el seu gran oli El judici final ! Hi són tots dos, ell i la seva filla... i algú més.
A veure aquesta pintura... Qui més hi ha?
Miri aquest rostre de cara, a l’esquerra: Pacheco! Miri aquesta noia de perfil al costat seu: la Juana! Amb 12 anys.
Doncs sí: s’assembla a la seva dama...
Un odontòleg ha dictaminat que els dos
rostres són retrognàtics, o sigui que són la mateixa noia.
I m’ha parlat d’“algú més”...
Sí, miri aquest mosso d’esquena, nu, d’uns catorze anys.
Amb el cul a l’aire, el veig: qui és?
Velázquez! Està veient vostè el cul de Velázquez. Pacheco el va pintar l’any 1614. Quatre anys després esdevindria el seu sogre.
I de quin any és l’oli de la promesa?
Del 1618: a punt de casar-se, un Diego de gairebé 19 anys i una Juana de 17 anys.
La dama aparenta aquella edat, sí.
I miri el pentinat, que alguns diuen que correspon a una moda del 1630, ignorant que totes les modes començaven a Sevilla uns anys abans d’arribar a Madrid.
No va retratar més vegades Velázquez la seva estimada Juana en altres quadres?
La Juana podria ser model del quadre La Sibil·la : hi ha també una semblança.
Van ser una parella feliç, ells dos?
Els va unir un tendre amor tota la vida. Van morir el 1660, ell, i ella vuit dies després. Són els meus Romeu i Julieta!
Vostè és un romàntic.
Apassionat de l’art. L’art no és tècnica. L’art és ànima. I Velázquez la té, la capta i la pinta. En aquesta mirada de la Juana batega l’ànima de Velázquez.
Des de quan té vostè aquest quadre?
Fa vint anys que convisc amb la nòvia de
Velázquez.
On conviuen?
En un despatx llogat a Barcelona.
Com va arribar-li la dama?
Soc un cercador de l’art, he assessorat col·leccionistes. Vaig assessorar un comprador en una subhasta de Sotheby’s, el 2004. I quan vaig veure el lot 322...
S’emociona, Alain, oi?
Aquell rostre, aquella mirada... eren diferents! Vaig demanar a l’amic que licités... i la va comprar per 30.000 euros. Vaig aconseguir recomprar-l’hi, a terminis.
I si no és un Velázquez?
És la Juana pintada pel jove Velázquez el mateix any en què va pintar Vella fregint ous , primer oli seu reconegut.
Què somia vostè per a la Juana?
Que un mecenes la restauri i un museu la custodiï: que tots la vegin! Amb una cartel·la que expliqui la història i la donació.
I per a vostè, no demana res?
Només una ajuda per viure tranquil els pocs anys que em quedin.
De què parla amb la seva dama?
Ens entenem amb la mirada. Ni ella ni jo oblidem els llargs i silenciosos dies de la pandèmia, ella i jo solets, confinats junts...
