El poder dels representants supera de vegades les expectatives dels mateixos futbolistes. Fa un temps els agents eren persones properes que seguien tota la carrera dels jugadors. En aquests moments hi ha autèntiques multinacionals de la representació que inclouen més d’un futbolista, amb interessos contraposats.
Maradona va tenir com el seu primer i principal representant Jorge Cyterszpiller, el seu amic de tot just dos anys més amb qui va compartir infantesa (era el que portava la pilota als partits de nens) i va ser el seu agent durant vuit anys fins que les poc exitoses operacions econòmiques d’en Jorge van portar a la separació. Cyterszpiller va posar fi a la seva vida saltant al buit daltabaix d’un setè pis de l’hotel Faena a Puerto Madero. Havia firmat el fitxatge de Diego pel FC Barcelona per 8 milions de dòlars i va acabar amb la fallida de Maradona Producciones, l’empresa que va forjar per portar els afers de l’astre argentí. En va acabar aprenent, però l’inici va ser molt dur com a primer assessor d’un crac mundial com en Diego.
La força d’alguns agents de vegades supera fins i totles expectatives dels futbolistes
Molts agents van néixer així, de l’amistat de la infantesa o de la proximitat. Ara encara en queda algun que ha estat substituït per grans empreses poc expertes en jugadors però sí en operacions. Es tracta d’intentar col·locar futbolistes, fer negoci, facturar i tirar endavant. N’hi ha que es deuen més als clubs, ja que tenen diversos representats d’una mateixa entitat. Així doncs, és possible que un club pressioni l’agent perquè un futbolista clau no acabi anant al club que el jugador vol (cas Nico?) I que el futbolista no rebi la informació més fiable del seu representant. El Barça, de vegades, ha hagut de saltar-se l’agent d’algun jugador perquè rebés l’oferta real del club, en lloc de la que li venia el seu assessor.
Els representants avui formen part de grans agències que cada vegada fitxen jugadors més joves. Al Brasil arriben a fer ofertes a un sol club per tot el seu futbol base i al món arriben a acords beneficiosos amb la família per aconseguir els drets de les criatures. Només que triomfi un dels molts en què inverteixen val la pena per rendibilitzar el negoci. Josep Maria Minguella fa temps comentava una anècdota avui impossible. Alberto Toldrá va donar el nom de Rivaldo quan li va preguntar el Barça a qui fitxar. I va dir que era un jugador de Minguella. Aquest quan va concloure l’operació li va trucar per donar-li una comissió i Toldrá li va respondre: “L’únic que em deus és un bon arròs i un bon cigar”. Amb la quantitat de diners que es mouen avui, una paella i un havà són una autèntica minúcia, tot i que encara representen un punt de plaer.