Indiferència, no!

Ara, la polarització ja no és fonamentalment ideològica. S’ha manifestat alt, ben clar i reiteradament que l’altra banda son una colla de delinqüents, que estan a la presó o que hi acabaran anant. Lògicament, els destinataris d’aquesta qualificació no contemplen com a possible cap acord amb els que la formulen. En conclusió, uns volen accelerar el seu camí cap al govern de l’Estat i els altres faran tot el possible per mantenir-s’hi. Si algú pensava que podria obrir-se una nova etapa per trobar acords puntuals i consensos bàsics que se n’oblidi; ni es vol ni serà possible. Això durarà el que durarà, però, en tot cas, no per a bé.

I un escenari post-electoral, en cas de produir-se, no pinta millor. Qualsevol acord entre els integrants dels dos blocs hauria de quedar descartat. Els que creuen que els altres son delinqüents no hi poden pactar, i els titllats de delinqüents no ho oblidaran durant molt de temps. Per tant, els blocs es consolidaran i encara se situaran en posicions més distants. I, a més, els que perdin tindran la temptació de guanyar amb les mateixes eines que les emprades per allunyar-los del poder.

Es podrà dir que les conseqüències d’aquesta situació són culpa de l’altre. Això pot obrir un debat interessant sobre l’origen de tot plegat, però les conseqüències són les que són i del que es tractaria és de com superar-les. I això no està clar, ni resultarà fàcil. Però no quedarà més remei que treballar-hi. Seria absurd creure que només després dels grans traumes en pot sortir l’esperança d’un futur compartit! La història està entossudida a demostrar-nos que si no s’arriba­ al drama no s’accepta sortir de la confrontació agra i costosa. Però precisament perquè en tenim tants d’exemples dolents, potser podríem aprendre a evitar-los i construir sobre bases diferents.

Fa uns mesos es va presentar un gran acord per desbloquejar el Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Constitucional. Va ser necessari pactar-ho a Brussel·les, però es va fer! Els blocs van votar de comú acord la composició de les dues institucions; es van votar noms i cognoms, per part de tots. Però al cap de pocs mesos es desqualifica magistrats del Tribunal Constitucional qualificats com a “impresentables” i sicaris de les pitjors intencions. La discrepància és democràtica; el respecte és un deure per a tots i molt especialment per als servidors públics.

Ens omplim la boca d’apel·lacions al respecte institucional. Però, amb l’excusa que els altres no ho fan –sigui o no veritat– tothom es llança a una carrera esbojarrada a favor del descrèdit institu­cional. Això no val, ni és just; uns mals servidors no esborren els milers i milers de servidors públics en totes les institucions que assumeixen la seva responsabilitat, gran o petita, des d’una estricta lleialtat institucional. Oblidar-se d’aquest reconeixement ens perjudica a tots; afebleix el valor de la llibertat, devalua l’expressió democràtica de la sobirania del poble, legitima els nostàlgics dels totalitarismes repressors.

La reacció no pot ser la indiferència. Molta gent creu o podria creure, que “ja s’ho faran”. Doncs no; no s’ho faran, ens ho faran! Serem tots els que en pagarem les conseqüències. Sabíem que el pitjor efecte de la política de Trump era el seu grau de contaminació. Però correspon als ciutadans dels Estats Units decidir com i quan reconduir la seva si­tuació, encara que també és la nostra . Però si que estem obligats a entendre la transcendència del que a casa nostra (i en certa manera a tot Europa) està passant. Podem sentir-nos febles per fer-hi front, però no podem ser-hi indiferents.

Lee también

Desconcert

Miquel Roca Junyent

El “ja s’ho faran” ens perjudica a tots. És molt difícil aconseguir una política de progrés i de benestar sense estabilitat institucional. L’experiència ho demostra i, és més, és ben evident en l’actualitat. Països europeus de gran solvència fa molt pocs anys paguen avui molt greument les conseqüències d’una inestabilitat que té com origen una polarització irresponsable. Pot ser molt difícil resoldre-ho, però, en tot cas, no serà des de la indiferència que ho aconseguirem.

Indiferència, no!