Golejada després de golejada, Espanya va d'exhibició en exhibició a l'Eurocopa femenina. Bèlgica va sucumbir al seu potencial igual que Portugal es va veure atropellat en la primera jornada. Col·lecciona víctimes la selecció espanyola, que no té compassió. Quan entra en tràngol, el rival només pot senyar-se. Si contra les lusitanes va ser en els primers 45 minuts, davant les belgues l'allau va arribar després del descans. Després del curtcircuit de la primera meitat, va arribar el festival gràcies a una inspiradíssima Alèxia Putellas i ja amb Aitana Bonmatí en el camp .
I això que no tot anava a ser bufar i fer ampolles a l'Eurocopa de Suïssa per a Espanya. Ho va comprovar aviat la selecció després de la golejada a Portugal. Gens millor perquè no se li pugessin els fums que un duel contra Bèlgica, equip latoso i irritant on n'hi hagi.
Sempre preparades per propiciar l'error del rival i disposades a sortir a la contra amb perill, les belgues van demostrar en la primera part tenir estudiadíssima a Espanya. El futbol propositiu de la roja va topar amb l'estil reactiu del seu contrincant, que sabia que es jugava gran part del seu futur en el torneig en el Thun Arena. Per això no van llançar la tovallola quan es van veure dues vegades per sota del marcador. L'escenari era exigent i Espanya va saber picar pedra i mastegar terra per sortir amb la seva.
D'inici, Montse Tomé va preferir donar continuïtat al seu pla B. Nanclares va continuar a la porteria i Vicky López es va mantenir en el centre del camp. L'únic canvi va ser el retorn de la capitana Irene Paredes després de complir sanció per exercir de cap de la defensa.
Però amb gairebé les mateixes peces la trobada no va tenir res a veure. Perquè encara que Espanya monopolitzava la pilota, l'àrea de Lichtfus estava superpoblada i era difícil trobar espais. Això va fer que les primeres aproximacions fossis trets llunyans de Vicky López i Olga Carmona, un recurs per intentar que la defensa belga sortís de la cova.
Per si fos poc, com Bèlgica gairebé sempre buscava el joc directe amb Wullaert i Eurlings, la pressió alta després de pèrdua que tan bon resultat li sol donar a Espanya quedava desactivada. Davant aquell embús, responien Alèxia, Mariona i Vicky López amb molta mobilitat en tres quarts de camp per intentar crear desordre al bloc sòlid del rival.
Sempre és més fàcil destruir que crear, però quan es té tant talent sobre el camp les connexions poden obrir esquerdes al mur més petri. Patri va trobar Vicky en l'àrea i la jove interior se la va deixar perfecta a Alèxia Putellas, que va tenir prou qualitat per col·locar-se la pilota a la seva cama bona, l'esquerrana, per enganxar un gran tret amb l'exterior que es va allunyar de la portera fins a acabar a la xarxa.
Semblava que Espanya havia fet el més difícil però amb prou feines li va durar l'avantatge perquè dos minuts després la gegant Vanhaevermaet va utilitzar els seus 185 centímetres per sembrar el caos en un córner tancat. Guijarro no va poder allunyar-la de la zona de rematada i la sortida de punys de Nanclares va ser estèril perquè la migcampista belga va cabotejar a la xarxa amb relativa facilitat.
Les dificultats obligaven a buscar solucions i Tomé va intercanviar les bandes a les extrems. Mariona se'n va anar a l'esquerra, la seva posició preferida, i Pina es va situar a la dreta. I precisament gràcies a Pina va aconseguir Espanya tornar a avançar-se però no en una jugada elaborada sinó gràcies a la pilota aturada. Pina va servir un córner i Irene Paredes es va elevar per sobre de totes per posar de nou en avantatge la roja amb un fenomenal cop de cap a punt del descans.
El 2-1 va ser una gran notícia per als interessos del combinat espanyol però la circulació plana en un duel tan incòmode no li havia agradat a Tomé, que no es va esperar més i va posar en el partit a Aitana Bonmatí.
La correcció va funcionar. Amb el concurs de la Pilota d'Or, la segona meitat va canviar de dalt a baix. La pilota es movia a tota velocitat i Bèlgica no parava de córrer darrere de l'esfèrica i de perseguir ombres. Fins i tot el 2-2 que va arribar a aconseguir Eurlings en un contraatac va ser un miratge perquè només hi havia una recepta: pujar el ritme. I Espanya tenia les millors futbolistes per fer-ho. Aitana i Alèxia van connectar per jugar de cara i la de Mollet de seguida va veure el desmarcatge a l'espai d'Esther, que una vegada més no va desaprofitar el gran passi. La 9 sempre puntual amb el gol, el seu 18è dianes en tres mesos.
Bèlgica no va ser capaç de sobreposar-se a aquell cop tan ràpid. I en un altre córner de Pina, que gairebé marca un gol olímpic, Mariona va pescar una pilota solta per posar el 4-2.
Quedava mitja hora i Espanya va jugar a plaer aquella estona. Allà sí que no té rival. Sobretot si Alexia Putellas està inspirada. L'11 d'Espanya va arrodonir la seva actuació amb la seva segona assistència –perquè Pina s'estrenés amb un cop amb la dreta espectacular a l'escaire– i amb el sisè gol de la tarda, el segon del seu compte particular. La roja, imparable, va de recital en recital a Suïssa.
