La notícia, en general, és bona i verídica, tot i que pot semblar molt estranya. Va passar que, en un prestigiós laboratori britànic, un jove investigador que experimenta amb comunicació cel·lular, de sobte, va sentir un pet enorme.
“Vaig mirar enrere –informa–, vaig veure un parell de companys treballant i vaig pensar: quin tros de pet s’acaben de tirar”. Més tard, el científic, submergit de nou en les tasques de la seva investigació cel·lular, ara amb una investigadora alemanya amb qui té molta confiança, va tornar a sentir una ventositat descomunal. “Em vaig girar i li vaig dir suaument: quin pet que t’acabes de tirar. Però ella em va respondre: quin pet que t’acabes de tirar tu”, prossegueix el jove.
Després, els dos investigadors, que s’estimen més romandre en l’anonimat, van continuar sentint, segons les seves pròpies paraules, “enormes pets, a intervals de temps aleatoris”. Descartada la procedència humana, el misteri no deixava de créixer, entre una ventositat i una altra. Per fi, després d’abandonar algunes hipòtesis que no han volgut revelar a aquest diari, els científics van concloure que es tractava d’una màquina de pets que, necessàriament, algú havia amagat a l’insigne laboratori.
Descartada la procedència humana, el misteri creixia entre ventositats
Les sospites van recaure en un investigador canadenc que estudia edició genètica a diverses taules de distància, molt de la broma, que solia rondar la zona afectada en el moment de les detonacions exuberants . Però l’artefacte no apareixia. “La recerca es va allargar una setmana, els pets semblaven venir d’enlloc”, assenyala l’investigador. I continua: “Encara que de cap de les maneres no eren pets curts, sonant inesperadament no donava temps a investigar des d’on venien; els sis científics que treballàvem en l’àrea bombardejada ens vam tornar bojos”. Fins que se’ls va ocórrer que la cosa podia venir del fals sostre.
Lee tambiénGravant en família
“Un matí vam pujar a una escala i vam desarmar el sostre, plafó per plafó, fins que vam trobar la màquina”, resumeix l’ investigador, que, tot i així, no dona el cas per tancat. “La nostra revenja –prossegueix– ha consistit a anar de nit a amagar la màquina al fals sostre a sobre de la taula d’una biotecnòloga bielorussa, amb molta mala hòstia, de manera que quan el canadenc activi la màquina, ho faci, sense ell saber-ho, sobre el seu cap”. Continuarem informant-ne.