Adalil de les lletres gallegues, heroïna per al seu poble, Rosalía de Castro és una figura clau de la literatura del segle XIX. Filla natural d’un sacerdot i una noble, va ser criada per una serventa fins als vuit anys, edat en la qual la seva mare va poder fer-se càrrec d’ella. Curiosa i desperta, es va traslladar de jove a Madrid amb clars interessos literaris i polítics. Va escriure primer en castellà i, el 1856, va publicar un text, La flor, que elogia Manuel Murguía al diari Iberia. Amb ell contreu matrimoni als 21 anys. Tenen set fills, i, malgrat l’estretor, Rosalía continúa escrivint poesia, prosa, obres aparentment costumistes, però amb un rerefons social i feminista. “Morir, però a Galícia” serà el seu reiterat desig, que compleix massa aviat: va morir a Padrón el 15 de juliol del 1885 amb només 48 anys.
