Gaziel, després dels fets d’octubre del 1934, quan Lluís Companys va proclamar l’Estat català abans que tot el govern fos empresonat, va escriure que, passada la revolta, formalment tot s’havia acabat. Però va afegir, perquè ningú no se sentís enganyat, que faltava pacificar els esperits i que aquí començava el més greu. Una mica com ara. La crisi del 2017 va començar cinc anys abans amb la demanda d’un pacte fiscal, perquè els catalans es consideraven econòmicament maltractats i Mariano Rajoy va ser incapaç de buscar una via de diàleg al respecte. L’eslògan d’“Espanya ens roba” va ser un error greu, que va impossibilitar trobar complicitats. No se li pot dir lladre a algú i esperar que sigui generós amb nosaltres.
Tothom que entengui una mica de números sap que Catalunya té un elevat dèficit fiscal i buscar una solució hauria de ser gairebé una obligació moral per a qualsevol govern d’ Espanya. Ni els catalans són malgastadors, ni tenen les infraestructures que es mereixen. I, a sobre, els últims vint anys han arribat més de dos milions d’immigrants que han tensat els serveis.
La proposta de finançament català és inconcreta, però encén els mitjans de Madrid
El Govern de Pedro Sánchez es va comprometre no només amb els partits independentistes, sinó també amb els mateixos socialistes catalans en buscar una solució que pogués estendre’s a altres comunitats. Una primera reunió sense concrecions, ni calendari, de la comissió Estat-Generalitat ha servit perquè els mitjans amb seu a Madrid es posin dels nervis i treguin conclusions tremendistes. Per a mostra dos exemples: “Sánchez lliura a Catalunya la independència fiscal a costa de la solidaritat entre espanyols” (Abc), “Sánchez pacta que tot Espanya financi la sobirania de Catalunya” (El Mundo). Segur que aquesta és la conclusió de la reunió de dilluns? Si un llegeix l’escepticisme de la premsa catalana al respecte, pensaria que parlen d’una altra trobada diferent.
Lee tambiénLa UE intenta contemporitzar
A aquest país li sobren piròmans i li falten bombers. Però si Feijóo mateix reconeixia aquest cap de setmana que Catalunya està mal finançada! Ja deia Gaziel, fa 90 anys, que el problema no és que Catalunya estigués convalescent sinó que desbarraven els metges i s’equivocaven amb els medicaments.