La Comissió Europea ha iniciat un procediment d'infracció contra Espanya per incomplir l'obligació de designar una autoritat encarregada de supervisar el compliment de les normes europeus per controlar les fugues de metà. Aquest és un potent gas d'efecte hivernacle gairebé 80 vegades més potent que el diòxid de carboni (CO2) en un període de vint anys. Aquella designació de l'autoritat de control havia de ser notificada a Brussel·les abans del mes de febrer passat, quan expirava el termini fixat per la normativa comunitària.
Per aquesta motiu, la Comissió ha enviat una carta d'emplaçament, mitjançant la qual es detalla aquesta irregularitat i es dona a Espanya un termini de dos mesos per resoldre la situació.
En cas de mantenir-se l'incompliment, l'expedient sancionador podria donar lloc a un dictamen motivat (amb el qual es dona un nou termini de dos mesos per tancar l'assumpte) i, en última instància, s'elevaria el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per demanar una sanció contra el país incomplidor.
Els serveis comunitaris retreuen al Govern haver infringit el reglament sobre metà, que aborda les emissions d'aquest gas als sectors del petroli cru, el gas natural i el carbó, destinat a controlar aquestes emissions i fomentar les mesures de la seva reducció. Brussel·les expedienta també pel mateix motiu vuit països més.
Falta de diligència
Les oenagés censuren la falta de diligència del Govern per “desentendre's d'aquest assumpte”, tenint en compte que Espanya va firmar l'any 2021 en la cimera del clima de Glasgow (COP26) el Compromís Mundial sobre el Metà, una iniciativa global per reduir les emissions de metà un 30% per al 2030 amb relació a 220.
Al sector d'hidrocarburs, el metà s'emet principalment durant la producció, processament, transport i emmagatzemament de gas natural i petroli, així com en l'extracció i refinació de petroli. Les fugues en el transport i distribució de gas natural també contribueixen a aquestes emissions.
En el cas d'Espanya aquestes emissions són relativament reduïdes i en qualsevol cas són molt inferiors si es comparen amb les del sector agrícola i de residus.
A Espanya, el metà s'emet principalment al sector agroramader (fermentació entèrica del bestiar i la gestió de fems) i en abocadors mentre que al sector energètic la seva aportació és menor.
Vaques lleteres, en una granja de ramaderia intensiva
Demanen un Pla Nacional de Reducció d'Emissions de Metà a tots els sectors
Diverses organitzacions (Ecodes, Ecologistes en Acció, Fundació Renovables, Greenpeace España i Mighty Earth) han censurat que, malgrat tot, el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2023-2030 (Pniec) passa no planteja cap mesura significativa per reduir aquestes emissions, més enllà de la gestió de la gestió puntual de fems per a l'avaluació energètica (biometà), però sense plantejar reducció de ramaderia industrial.
Per això, jutgen imprescindible l'elaboració d'un Pla Nacional de Reducció d'Emissions de Metà a tots els sectors emissors d'aquest gas.
També subratlla que s'obvien “les fugues al sector dels combustibles fòssils de països dels quals Espanya importa recursos energètics, molts dels quals procedeixen d'importacions de pous de fracking detectats en una investigació satel·litària de la Fundació Renovables”.
Les empreses
Les diverses empreses espanyoles de gas i petroli han anunciat mesures per reduir les seves emissions de metà. Naturgy va fixar un objectiu d'intensitat d'emissions a 2025 de 0,0221 % i va registrar unes estimacions de 2,1 kt d'emissions de metà el 2023. En el cas d'Enagás, operador del sistema, es va fixar un objectiu de reduir un 45 % les seves emissions de metà en el 2025 i un 60 % el 2030, respecte a les estimacions del 2015, i va registrar una estimació de 2,1 kt emeses el 2023.
Iniciatives de les oenagés
Proposta per al Pla Nacional de Reducció d'Emissions de Metà al sector agrícola i ramader
● Fomentar dietes saludables d'acord amb les recomanacions de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan) -vegetarianes o basada en productes vegetals: cereals integrals, fruites, verdures, fruits secs i llegums, amb petites proporcions de carn i lactis procedents de la ramaderia extensiva-.
● Fomentar i adoptar la “dieta de salut planetària” que porti a una acceleració de la reducció del consum de carn i lactis d'origen industrial fins a assolir un consum màxim de 300 grams de carn i 1.750 grams de productes lactis per persona a la setmana el 2050.
● Reduir el desaprofitament alimentari en un 50 % per al 2030 i almenys un 90 % per a 2050.
● Establir un acord amb el sector de la distribució alimentària perquè el 2030 el 40 % de la proteïna que venguin provingui de fonts vegetales.
● Establir immediatament una moratòria a la ramaderia industrial d'almenys cinc anys: ni explotacions noves ni ampliacions de les existentes.
● Reduir gradualment la cabanya ramadera en intensiu fins a assolir un 50 % menys en 2030 i la seva eliminació total en 2050.
● Desenvolupar un Pla Estratègic de Ramaderia que permeti determinar la càrrega ramadera màxima per a cada regió tenint en compte les capacitats de càrrega molt més altes per als sistemes trashumantes
● Posar en marxa ajuts a totes les explotacions per a la reducció urgent de la densitat d'animals en sistemes productius industrials o cessament voluntari d'activitat, començant per les més contaminantes.
● Aplicar una taxa que gravi les emissions de metà, aplicant, amb criteris de justícia, el principi de “qui contamina paga” (qui més emet més deu pagar).Lo recaptat amb aquesta taxa ha de ser utilitzat per incentivar la transició dels ramaders convencionals cap a un model de ramaderia sostenible i a pagar a la ramaderia extensiva i transhumant de base agroecològica pels serveis
ecosistèmics prestados.
● Crear un sistema de suport i ajuts per als ramaders i ramaderes en transició cap a un model extensiu de base agroecològica i per a aquells que ja tenen la seva
producció en extensiu i ecológico
● Disminuir progressivament els sistemes intensius industrials de producció de carn, lactis i ous, amb normes més estrictes que redueixin la densitat
de població en aquestes granjas.
● Apostar, promoure i fomentar sistemes productius ramaders extensius i agroecològics, de base transhumant i adaptats als recursos i particularitats de cada territori, com a font de proteïna animal.
● Reorientar les subvencions a la ramaderia per donar suport a la producció sostenible d'aliments d'origen vegetal i els d'origen animal procedents de sistemes extensius i transhumants.
Una dieta vegetariana per reduir les emissions al sector agroramader
L'aposta per l'adopció de dietes saludables (vegetarianes o amb increment de proteïna vegetal respecte de l'animal) és considera per aquestes entitats com una de les mesures eficaces per a la reducció de les emissions de metà del sector agroramader. Així el recull l'informe “Global Methane Assessment: Benefits and Costs of Mitigating Methane Emissions”, document conjunt del PNUMA i la Climate and Clean Air Coalition (2021), en el qual es diu: “Agricultura: (...) Les mesures de canvi de comportament i les polítiques innovadores són especialment importants per evitar les emissions de l'agricultura, atès el limitat potencial per abordar les emissions de metà del sector a través de mesures tecnològiques”. Així es refereix a tres canvis de comportament: “la reducció del desaprofitament i la pèrdua d'aliments, la millora de la gestió ramadera i l'adopció de dietes saludables (vegetarianes o amb menor contingut en carn i lactis i procedents de ramaderia extensiva)”, `ja que podrien reduir les emissions de metà entre 65 i 80 Mt/any en les pròximes dècades”.
L'informe de l'Aliança Europea per a la Salut Pública (EPHA) acaba que “el consum elevat de carn vermella, i especialment de carn processada, s'ha associat a una sèrie d'efectes negatius per a la salut. Segons les estimacions, l'elevat consum de carn vermella i processada pot contribuir al 2,7 % de la càrrega de morbiditat i al 3,8 % de totes les morts prematures a la Unió Europea (UE) el 2019. Una reducció de la ingesta mitjana de carn a les regions d'alt consum, com Europa, quan s'aconsegueix com a part d'una dieta diversa i nutritiva, pot conduir a beneficis per a la salut i el medi ambient, i pot donar suport a la salut mundial i la seguretat alimentària”, De fet, l'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha classificat a la carn processada com a “carcinògena per als humans”. A més, el consum excessiu de carn, en combinació amb altres factors com la falta d'exercici físic, contribueix a deteriorar la nostra salut, generant sobrepès, obesitat, diabetis tipus II i malalties cardiovasculars.
