El curs arriba a la fi demà dimarts al Congrés dels Diputats amb un ple extraordinari que permetrà calibrar l’estabilitat –i viabilitat– del lideratge del PSOE al capdavant d’una coalició progressista on no es pot donar res per fet i l’estratègia de l’oposició, que ja es veu al llindar del retorn al palau de la Moncloa. El comiat del curs parlamentari té substància, ja que el ple abordarà la convalidació de tres decrets llei, tres lleis més que provenen del Senat i dues reformes del reglament del Congrés. Amb tot, en aquest punt convé recordar que dos projectes de llei ambiciosos –la reducció de la jornada laboral i la mobilitat sostenible– han quedat al marge, en contra del desig de l’Executiu, que s’ha vist obligat a posposar-los tenint en compte que no disposa de l’imprescindible suport de tots els seus socis. Una retirada lògica i, alhora, preocupant perquè posa en evidència la precarietat amb què governa el president Pedro Sánchez.
L’aritmètica electoral de les eleccions legislatives del 23 de juliol del 2023 va impedir als dos grans partits de disposar de marges de maniobra còmodes. Malgrat guanyar els comicis, el PP no va estar mai a prop de formar govern, a diferència del PSOE, que va ser capaç d’articular una majoria al preu de negociar contínuament amb partits que tenen unes estratègies que no coincideixen necessàriament amb les dels socialistes. D’aquí el recurs freqüent a decrets llei i a equilibris complicats, de negociació confusa, com és el cas de la projectada reforma laboral, una prioritat per Sumar a la qual, de moment, no pensa donar suport el grup parlamentaris de Junts. Pel que fa a decrets, resulta útil recordar que exigeixen la convalidació parlamentària en un termini inferior als trenta dies des de la firma del decret. I molt pocs són els que reben el plàcet ràpid dels socis de Govern, la qual cosa pot transmetre una idea de lentitud i descontentament que perjudica especialment el president del Govern espanyol.
El ple de demà mesurarà el grau de suport de què disposa Sánchez per part dels seus socis
A més del paquet de mesures per debatre, el ple extraordinari de demà servirà per calibrar el grau de cohesió dels partits que donen suport al president del Govern central, lògicament inquiets després de la detenció de Santos Cerdán i les possibles revelacions addicionals de la seva trama de corrupció. Des del poc edificant ple del 9 de juliol, convocat pel president per donar explicacions sobre el cas Koldo i presentar un paquet de mesures contra aquesta xacra, l’Executiu ha pogut guanyar una mica d’oxigen gràcies a l’absència de noves revelacions i a l’escàndol dels tripijocs de Cristóbal Montoro mentre va ser ministre d’Hisenda del PP. Aquesta mena de treva tàcita ha permès reprendre contactes i rebaixar la incomoditat d’uns socis heterogenis que tenen molt clar el rebuig a l’alternativa
PP- Vox, però que tampoc no poden renovar indefinidament el suport al president Sánchez a causa del risc que el seu electorat es desenganyi i els percebi com a còmplices d’encobriment de la corrupció.
Per la seva banda, al Partit Popular li ha esclatat el processament de Cristóbal Montoro, dues vegades ministre d’Hisenda als governs de José María Aznar i Mariano Rajoy. No som davant un dirigent que estava de passada o que no tenia autoritat, sobretot pel que fa a exigència d’exemplaritat fiscal als espanyols. Certament, Montoro no forma part del PP de Núñez Feijóo i se n’ha donat de baixa com a militant després de conèixer-se l’escàndol, però suposats delictes al capdavant de l’administració tributària mereixen alguna explicació més del seu partit i no desentendre’s sense
més ni més de les acusacions. No es tracta ja de l’“i tu més”, sinó de donar resposta a la indignació de la societat per evitar el col·lapse del bipartidisme en benefici dels extrems, entre els quals creix l’expectativa de vot ultradretà.
Els respectius casos de corrupció aconsellen als dos grans partits que no gallegin gaire
Ningú no pot estar satisfet que els dos grans partits arrosseguin càrregues de pes quant a corrupció. Ningú no pot gallejar. El ple donarà pas al període vacacional de l’activitat política i parlamentària i pot donar pistes sobre el curs següent, en el qual es veurà si el Govern de Pedro Sánchez pot continuar aspirant a completar la legislatura –o gran part–, davant un PP que ha perdut pel cas Montoro el benefici d’encapçalar la lluita contra la corrupció. Seria un alleujament que el que hagi de ser passi amb més calma i menys crispació.