ERC se li ha quedat petita a Gabriel Rufián, se sent a les tertúlies madrilenyes. Les seves performances són dinamita aprofitable per a causes més grans que les de l’autonomisme, sospiren els seus fans de tot Espanya. Només ell, com al seu dia Pablo Iglesias, representa una veritable esperança per frenar la deriva dretana, afegeixen els seus ambaixadors digitals.
Potser no ha guanyat el guardó de millor orador del Congrés? No s’ha de fer servir aquest talent per a la guerra que
hi ha –dreta/esquerra– en lloc de mal-gastar-lo en la que hi ha hagut – Espanya/Catalunya?.
Si Rufián anés a les permanents del seu partit potser s’hauria estalviat el retret
Es va fer de dia dimarts amb la filtració que ERC mantenia contactes amb Bildu, BNG, Compromís, Endavant Andalusia i “d’altres” per estudiar presentar-se en una llista conjunta a les pròximes eleccions generals.
Un propòsit més ambiciós que el ja practicat pels republicans amb Bildu i el BNG en els comicis europeus, ja que aquest cop també es podria incorporar a la fórmula Podem. Un veritable front popular per mirar de frenar l’ avanç de la ultradreta i ajudar el PSOE a retenir el Govern des de la seva esquerra, en vista de l’anunciat ensorrament de l’edifici de Sumar.
Gabriel Rufián alCongrés
Va sorprendre als quarters d’ERC llevar-se amb aquest invent. Que Rufián és un electró lliure és sabut per tots i acceptada pel seu padrí polític, Junqueras.
Però descobrir que el Ciceró de Santa Coloma ha decidit fixar al seu atzar el debat sobre l’estratègia electoral del seu partit va tallar la digestió de molts esmorzars. Es va agrejar la llet.
Rufián va centrar la pilota al paper per rematar-la hores després davant micros i càmeres, tot i que a diferència del que es deia a El Mundo hores abans, aquest cop es deixava fora de l’equació Podem.
No en quedava cap altra opció. Ja que Oriol Junqueras i Pablo Iglesias se les havien a les xarxes amb motiu de la deriva centralista dels liles, que es neguen a votar la cessió de competències de gestió de la immigració a la Generalitat amb l’argument que només servirà perquè els Mossos duguin a terme batudes racistes.
Va evitar Rufián esmentar els liles en
el seu pla explicat a cara descoberta,
tot i que ells sí que s’esmentaven en el pla original, però reconeixent la dificultat de la incorporació a un projecte de sigles plurinacionals.
Va insistir el cap de files d’ERC a Madrid que només la unió de les esquerres perifèriques –curiosa elecció semàntica per a un independentista– podia servir per frenar l’ onada conservadora. Viure junts o morir per separat, va ser el missatge. Una variació de l’aforisme guevarista que, com l’original, permet l’estampat en samarretes de marxandatge variat.
La portaveu d’ERC al Parlament,
Ester Capella, va desautoritzar Rufián
a la tarda amb el vistiplau de la direcció nacional. Potser si Rufián anés a les permanents del partit, a què sí que van la resta de portaveus parlamentaris, s’hauria estalviat el retret dels seus companys i el silenci molest del seu padrí. Però així són els electrons empoderats a què el seu projecte polític original els sembla de vegades un vestit de primera comunió que els empetiteix.
Ahir mateix Rufián va insistir en les virtuts de la seva idea malgrat haver estat desautoritzat. Se’n pot extreure, al marge del seu coratge per mantenir les posicions fins i tot sabent que no han agradat gens, diverses conclusions polítiques. La primera, la falta d’una estratègia clara a ERC. Només així s’entén que un meló d’aquest calibre s’obri per decisió del seu home al Congrés.
La segona, la dificultat dels republicans per recuperar-se de la desfeta de l’últim cicle polític amb una Catalunya que és socialista als entorns metropolitans i que en pobles i ciutats mitjanes vira ràpidament cap a posicions conservadores en qüestions com ara la immigració.
I la tercera, el salt definitiu d’una part del republicanisme, el que representa Rufián, cap a posicions en què l’independentisme és un element de segon ordre. Sacrificable si amb això s’asseguren polítiques d’esquerra al tauler espanyol.
Una posició, això últim, que és sorollosament aplaudida a Espanya per gent que no vota ERC. Però que a Catalunya, que és on els republicans es juguen el pa, no acaba de donar cap fruit, com va descobrir en carn pròpia Rufián quan va competir per l’alcaldia de Santa Coloma amb un efecte purament testimonial.