Una final sempre és una culminació. D'un camí i d'un son que es fa realitat. D'una feina i d'un objectiu. De molt més que un mes d'estiu, de tot un projecte. Segurament és un dia que val una carrera. Però si a sobre el contrincant que has de derrotar és el teu vell conegut i pitjor contrincant, la final és un duel aferrissat i adquireix caires de drama, es converteix en un joc de trons, en una lluita de poder a poder.
Tot heroi necessita un antagonista i Espanya, actual campiona del món, es troba a Basilea amb el seu arxirival, Anglaterra, la vigent campiona d'Europa i defensora del ceptre. Per això, les dues seleccions diluciden aquesta tarda una mica més que un títol continental. Es juguen el número 1. El guanyador de la final de St. Jakob Park es coronarà com la referència i establirà el seu regnat per sobre de les aspiracions del derrotat. Del possible doblet anglès a la triple corona que busca Espanya.
Tots pendents
Aitana, Alèxia, Mariona, Russo, Kelly o Williamson... la Pilota d'Or també passa per Basilea
Els dos combinats arriben en meitat del que poden considerar un cicle guanyador, en la seva època més gloriosa. I senten que tenen prou arguments per estendre'l, però abans hauran de passar per sobre de la seva pedra a la sabata més recurrent.
En això es va convertir Espanya per a les angleses el 20 d'agost del 2023 a Sydney. El gol d'Olga Carmona va ser un punt d'inflexió per a la roja i la va situar en l'elit, de la que no s'ha mogut. 707 dies després, Anglaterra té una altra oportunitat després de veure's superada de nou en la fase de grups de la Nations League, amb una remuntada a Cornellà (2-1). “Les hem fet patir i elles ens han fet patir”, va concedir la capitana espanyola Irene Paredes.
Totes les preguntes que em feu són de futbol. Això diu el que estem aconseguint”
Però la rivalitat havia nascut un any abans, gairebé sense saber-ho. Corria l'Eurocopa del 2022, a terra anglès, quan un gol de Stanway en la pròrroga feia fora Espanya malgrat que s'havia avançat a Brighton i posava les Lionesses rumbo al seu millor èxit.
La final i el títol, una conquesta col·lectiva, també serviria d'aval per a una nova Pilota d'Or per a Aitana, golejadora en la semifinal, o Alèxia Putellas, líder de l'equip en la primera fase. Fins i tot posaria en la carrera Mariona, que va guanyar la Champions el seu primer any a l'Arsenal. En les angleses, en cas de victòria, Kelly, la capitana Williamson o fins i tot Russo, encara que porti zero gols en el torneig, totes gunners i col·legues de Mariona, tindrien arguments de sobra per postular-se.
Continuo sense assumir el paper de favorites. Des del primer dia vaig dir que ho era Anglaterra, per ser la campiona”
Per a Montse Tomé, el ceptre significaria un reconeixement total per continuar al capdavant de la selecció, ja que el seu contracte venç el proper mes, mentre que a Sarina Wiegman, guanyadora de les dues últimes edicions, la primera amb els Països Baixos i la segona ja amb Anglaterra, la convertiria en poc menys que una guru del futbol femení, una figura gairebé intocable.
“Esperem un partit molt disputat. Ens hem enfrontat dues vegades ja aquest any, sabem el que representa i jugarem de tu a tu”, vaticina Tomé, que avisa sobre la resistència i la mentalitat de les angleses: “Són un equip molt competitiu, sembla que no estan del tot bé i acaben guanyant”.
Hem après d'elles en els partits que hem jugat i aquest escenari és diferent”
“Hem après d'elles en els partits que hem jugat. L'escenari és diferent i espero que puguem aprofitar les nostres fortaleses”, va assegurar Wiegman, que vol treure partit del dia extra de descans que han tingut. A més, l'última derrota de la roja va ser contra Anglaterra a Wembley al febrer. Des d'aleshores ha encadenat 10 victòries, les cinc últimes a Suïssa, on està brodant el futbol: 5 victòries, 17 gols a favor i porteria a zero a quarts i semifinals.
Succeeix que Espanya, després de tot el soroll que va seguir el Mundial guanyat, juga també fora de els campo. “Ens ho mereixem per tot. Som un equip i unes jugadores que porten treballant i esforçant-se en molts llocs i ara hem aconseguit que ho puguin fer de futbol. Que totes les preguntes que em feu siguin de futbol diu el que estem aconseguint. Quan estàs en l'elit, el mereixement no sempre es compleix però hem fet tot el necessari”, els va regalar Tomé als seus futbolistes, referents en la lluita del Se Acabó.
Les espanyoles són les millors en el que fan però estem preparades per al repte”
Mira Tomé i li agrada el que veu. En menys de dos anys en el càrrec, la seleccionadora ha construït una Espanya que compleix tot el que ella volia. Se sent molt identificada amb el projecte i això li dona tranquil·litat davant la final d'aquesta tarda. “Ara veiem l'equip que volem i en el qual portem molt de temps treballant. Tenim les jugadores que representen el que nosaltres volem”, diu. Però amb aquella confiança no pretén carregar d'excessiva pressió a les seves jugadores. Al contrari. “No penso en la pressió. Al llarg del campionat hem anat fent història amb la nostra primera vegada en semifinals, aconseguint guanyar Alemanya per primera vegada o entrant a la final per primera vegada. Així que en” gaudirem, va arengar la d'Oviedo. L'Anglaterra-Espanya ja és un nou clàssic, en clubs i seleccions. Ara també val un regnat.
