Com els míssils i les bombes, la fam pot ser una arma de guerra.
Una prova és Gaza, on Israel està impedint deliberadament l’accés als aliments a la població civil en el marc de la seva ofensiva militar i on el nombre de morts ja suma 60.000, segons les autoritats locals. L’exèrcit hebreu no només restringeix l’entrada d’ajuda humanitària a la franja, sinó que, com denunciava dilluns l’oenagé israeliana B’Tselem, ha “destruït sistemàticament gran part de la infraestructura que permet produir aliments locals”. Així, a finals de l’any passat, el 95% del bestiar havia estat erradicat; i segons dades de l’abril, més del 80% de les àrees de cultiu gazianes estan fetes malbé.
Les conseqüències d’aquesta estratègia s’estan revelant catastròfiques per als més de dos milions d’habitants de Gaza. La Classificació Integrada de Fases de la Seguretat Alimentària, el sistema de referència sobre crisis alimentàries, va alertar ahir que a la franja s’està desenvolupant “el pitjor escenari de fam”. Segons aquesta entitat que té el suport de l’ONU, l’accés a aliments a l’enclavament palestí “s’ha desplomat a nivells sense precedents”. Un de cada tres gazians ja passa diversos dies seguits sense menjar. Més de 20.000 nens han estat ingressats per desnutrició aguda des de l’abril. I les morts causades per inanició no paren de créixer.
Gaza no és l’únic lloc en conflicte del món fuetejat per la fam. En altres països com el Iemen, el Sudan, el Sudan del Sud o Birmània també es viu una situació crítica. Però, com revela l’últim informe, Punts crítics de fam de la FAO i el Programa Mundial d’ Aliments, publicat la setmana passada, l’enclavament palestí és l’únic territori on el 100% de la població està en risc seriós de fam.
“És una estratègia planificada des de fa anys; som a l’etapa final”, diu l’analista Vicenç Fisas
“El que passa a Gaza és un capítol a part”, diu l’analista de conflictes Vicenç Fisas, que ha abordat l’ús de la fam com a arma política en l’assaig Matar de hambre ( Icaria, 2020). “La franja és un territori petit, però amb una gran densitat de població. A escala relativa, el que està passant allà no està passant en cap altre punt del món”, detalla l’expert, que no dubta a atribuir l’actual crisi humanitària a un pla calculat d’Israel: “És una estratègia planificada des de fa anys, no és una cosa nova. I ara som a l’etapa final”. Un pla que, segons Fisas, obeeix a una motivació política: “Impedir que la creació de l’ Estat palestí sigui possible” i “buidar completament Gaza per convertir-lo en un territori més d’Israel” .
Per Karlos Pérez de Armiño, professor de Relacions Internacionals de la Universitat del País Basc i especialista en acció humanitària, el cas de Gaza també es distingeix d’altres pels atacs deliberats a les oenagés: “Israel ha atacat tant els treballadors de les organitzacions humanitàries com les seves instal·lacions. Per exemple, els dipòsits d’aliments de l’ Agència de les Nacions Unides per als Refugiats. Això sembla que s’ha fet per soscavar les capacitats del sistema internacional humanitari, fins i tot per criminalitzar-lo”.
Un altre tret distintiu, diu aquest expert, és la dimensió geopolítica del conflicte: “El que estem veient a Gaza revela quin és el llindar de l’admissible en l’anomenada comunitat internacional. Veiem que es pot violar el dret internacional, fer servir la fam com a arma de guerra amb total impunitat. I això potser no s’hauria pogut fer en cap altre país”. En aquest sentit, Pérez de Armiño recorda que Occident manté estrets llaços militars i de seguretat amb Israel, i que els EUA, el principal valedor de l’ Estat hebreu, “ha vetat fins a sis ocasions, en el Consell de Seguretat de l’ONU, propostes de resolució que demanaven l’alto el foc i l’entrada d’ajuda a Gaza”.
Independentment de com es resolgui l’actual crisi, l’ús de la fam com a arma de guerra –una pràctica condemnada tant per l’ONU com pel Tribunal Penal Internacional– deixarà una cicatriu profunda a Gaza.
L’ONU llança l’alerta:a l’enclavament palestí ja s’hi desenvolupa el “pitjor escenari de fam”
Com explica Fisas, més enllà de les víctimes mortals, “la fam provoca efectes negatius en l’àmbit físic i cognitiu”, de manera que, fins i tot encara que hi hagi una recuperació dels nivells nutricionals ben aviat, els qui sobrevisquin patiran seqüeles. A això, diu Pérez de Armiño, s’hi suma “la fragmentació de l’estructura familiar i comunitària”, conseqüència de les tensions socials generades pel bloqueig israelià. I després, afegeix aquest investigador, hi ha les conseqüències polítiques: “El que està fent Israel en el fons és sembrar una llavor d’odi que durarà generacions. Aquesta població jove que ja estava en una situació de desesperança probablement abraçarà un ideal molt més radical que el de Hamàs”.
