Quedaria força malament que François Bayrou fes unes llargues vacances després d’insistir que els francesos “han de treballar més” i d’ajornar l’eliminació de dos dies festius. Però al primer ministre, de 74 anys, no li suposarà cap sacrifici. No li agraden els viatges de plaer a l’estranger, ni tan sols abandonar la rutina laboral. És una cosa que ja se sabia i ho ha confirmat ell mateix després de fer-se públics els seus plans per a l’agost. “Detesto fer vacances”, va declarar al diari Le Monde . En això s’assembla molt poc als seus compatriotes, aviciats per un calendari –també l’escolar– generós en períodes de festa.
El cap del Govern francès es quedarà al despatx del palau de Matignon, a París, per polir el sever pla d’ajust financer inclòs en els pressupostos del 2026. Bayrou aprofitarà per fer breus desplaçaments pel país que li permetin explicar la urgència de les mesures d’austeritat. La idea és visitar “la França que treballa”. Els caps de setmana s’escaparà, com és habitual, al seu poble, Bordères ( Pirineus Atlàntics), i a la ciutat de Pau, on continua sent l’alcalde.
Pocs ministres seguiran l’exemple del cap i es quedaran a la capital. Només els titulars de Justícia, Gérald Darmanin (que ja pensa en les pròximes eleccions a l’ Elisi, el 2027) i el ministre delegat per a Europa, Benjamin Haddad. La fresca Bretanya serà la destinació d’almenys cinc ministres. Quatre han triat els Alps. La resta es repartiran entre la Costa Blava, Còrsega, la Vendée i altres regions.
El premier va créixeren una granja dels Pirineus Atlàntics on sempre torna i cria cavalls de curses
La veu de Bayrou ja es va sentir fort dilluns per denunciar la “submissió” davant Washington que ha mostrat Brussel·les en
la qüestió dels aranzels. El primer ministre continua provant d’ocupar protagonisme mediàtic a l’estiu. Els malpensats creuen que, sabedor de la fragilitat del seu Govern, vol assaborir Matignon tant com pugui per si ja el tomben a la tardor. El setmanari satíric Le Canard Enchaîné va publicar un cruel acudit a la portada, la setmana passada, en què es veia Bayrou i Macron, asseguts un al costat de l’altre, molt seriosos tots dos, sota aquest títol: “La pregunta de l’estiu: passarà ell [Bayrou] l’hivern?”. El caricaturista va dibuixar el president de la República pensatiu i amb aquesta irònica cavil·lació sortint-li del cap: “Si el seu pressupost és censurat, ja només tindrà dies festius”. La laboriositat de Bayrou és fruit, en part, de l’entorn familiar en què es va criar, una explotació agrícola i ramadera (vaques) a Bordères, un poble de tot just 700 habitants a la regió històrica del Béarn, avui integrada a Nova Aquitània. La vida sempre ha estat dura al camp, però encara més als anys cinquanta i seixanta. El pare de Bayrou, Calixte, un pagès erudit que va arribar a ser alcalde, era un home molt treballador que només va fer quatre dies de vacances en la seva vida, quan es va casar, per anar de viatge de lluna de mel a Carcassona, a 230 quilòmetres. El seu pare sempre ha estat un referent per a l’avui primer ministre. La seva mort tràgica el va marcar. Va morir a conseqüència d’una caiguda d’un remolc carregat de palla. El fill, que tenia 23 anys, es va haver de fer càrrec durant un temps de la granja.
El premier francès, catòlic practicant, pare de sis fills i amb una vintena de nets, té poderoses raons per preferir Bordères, encara que sigui un llarg cap de setmana, a qualsevol escapada turística fora del país. Hi pot reunir la família. A més a més, a Bordères hi cria des de fa molts anys cavalls de curses, una de les seves passions. És una afició que alguns anys li ha reportat beneficis (18.220 euros el 2018, per exemple), fruit dels premis que ha guanyat, com indiquen les declaracions d’interessos i patrimoni que publica el lloc web del Govern. En general, però, és una activitat econòmicament deficitària, tot i que l’amor pels cavalls i la fidelitat a la tradició familiar compensen les pèrdues i l’esforç invertit.
Bayrou és un home perseverant, amb els pura sang als hipòdroms i també en la carrera política. Un dels seus models és Pierre Mendès-France, un primer ministre radical socialista que amb prou feines va durar vuit mesos –entre el 1954 i 1955– però va deixar empremta per la integritat moral. “No s’entén res de Bayrou si no se sap que és, abans de res, un místic, característica rara, diria que anacrònica, al
paisatge actual”, va escriure a Le Point un periodista que el coneix bé, el seu exdirector Franz-Olivier Giesbert.
El dirigent alternarà París amb breus desplaçaments pel país per ‘vendre’ les mesures d’austeritat
Des que va ser nomenat per Macron, al desembre, Bayrou ha estat molt conscient de ser a la corda fluixa i ho ha dit unes quantes vegades, amb humor, presumint d’anar resistint a les mocions de censura i a la impopularitat que mostren els sondejos. No és pas estrany que al seu despatx hi hagi emmarcada una vinyeta del fantàstic Jean-Jacques Sempé (autor de l’entranyable sèrie El pequeño Nicolás ) en què es veu un equilibrista avançant sobre un filferro, amb un grup nombrós de persones aterrides darrere d’ell. Bayrou pot pensar que, si cau ell, tot França es precipitarà a l’abisme. Per tant, val més treballar a l’agost per evitar-ho.
