Si Donald Trump pretenia que a Rússia li agafessin les presses per acordar una solució en la guerra amb Ucraïna, ha aconseguit el contrari. Durant una visita a Escòcia, el president dels Estats Units va anunciar dilluns que reduiria l’ultimàtum de 50 dies que havia donat a Vladímir Putin a “deu-dotze”, sota pena de més sancions i aranzels secundaris.
El Kremlin es va limitar ahir a “prendre nota” d’aquestes paraules, mentre la seva maquinària militar continua en marxa per, com sol repetir sempre, “aconseguir els seus objectius” a Ucraïna.
Zelenski denuncia que els atacs russos van fer ahir 22 morts, 16 dels quals en una presó a Zaporíjia
“ Prenem nota de les declaracions del president Trump. L’operació militar especial continua”, va assegurar el portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov, que tampoc no va voler valorar que Trump digués que no està interessat a tornar a parlar per telèfon amb el president Putin. “Preferiria no fer-ne cap valoració. Hi insisteixo: ens fem càrrec de les declaracions”, va afegir Peskov.
Des que el republicà va tornar a la presidència dels EUA, al gener, ha intentat mediar entre Moscou i Kíiv per fer complir la promesa que va fer en campanya electoral de solucionar la guerra en 24 hores. Durant aquest temps, Trump i Putin han mantingut sis converses telefòniques. Russos i ucraïnesos han tornat a negociar directament, amb tres trobades de les seves delegacions a Istanbul, i els EUA i Rússia han intentat recompondre les relacions diplomàtiques. Però de moment no hi ha avenços polítics per solucionar el conflicte.
Davant l’escarida resposta de Peskov i el silenci de Putin, el que sí que va reaccionar ahir va ser el ruble, que va registrar la caiguda més gran en diversos mesos. La moneda nacional russa s’ha anat revaluant des de principis d’any, quan es canviava a 100 unitats per dòlar. Al març es va enfortir fins a les 90, i un mes després va passar la marca de les 80. Aquesta tendència es va revertir ahir i avui cotitzarà oficialment a 82,21 unitats davant el bitllet verd.
A aquesta devaluació hi pot haver contribuït l’ultimàtum dels EUA, però també la baixada de tipus d’interès al 18% que va fer divendres el Banc Central de Rússia a instàncies del Govern, que vol contenir la inflació.
Sobre el terreny, els atacs russos van provocar ahir 22 morts i 85 ferits, va denunciar el president d’ Ucraïna, Volodímir Zelenski. “Cada assassinat del nostre poble, cada atac rus, quan fa molt de temps que s’hauria pogut establir un alto el foc si Rússia no s’hi hagués negat, tot això mostra que Moscou mereix una pressió sancionadora molt dura, dolorosa i, per tant, justa i efectiva. Cal obligar-los a aturar les matances i a aconseguir la pau”, va dir l’ucraïnès.
Dels morts, 16 es van produir en una presó de la província de Zaporíjia, al sud-est d’ Ucraïna. El governador d’aquesta regió, Ivan Fedorov, va escriure a Telegram que els edificis de la presó havien quedat destruïts i que els habitatges privats propers havien patit danys. El cap de l’oficina de Zelenski, Andrí Iermak, va considerar els atacs un “altre crim de guerra” de Rússia.
Ucraïna també va atacar ahir Rússia. Va fer servir almenys 74 drons, que segons el Ministeri de Defensa rus van aconseguir abatre les seves defenses antiaèries. Com a conseqüència, va morir una persona a la regió de Rostov, al sud del país. A la ciutat de Salsk va morir un home, que va rebre l’impacte conduint en cotxe, va afirmar el governador de Rostov, Iuri Sliúsar.
