Brussel·les i Washington es contradiuen sobre el resultat del pacte comercial
Arancels
La UE insisteix que no hi ha concessions en la normativa digital comunitària
L’encaixada de mans entreUrsula von der Leyeni Donald Trump diumenge
Els negociadors europeus i nord-americans encara treballen per redactar una declaració conjunta que oficialitzi l’acord comercial a què van arribar diumenge la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president dels Estats Units, Donald Trump. És imperatiu que ho aconsegueixen per aclarir els dubtes que ha provocat el pacte per les versions contradictòries que ofereixen les dues parts.
Les preguntes van començar en les declaracions que van fer Trump i Von der Leyen després de la reunió a Escòcia, amb uns quants matisos que no van passar inadvertits. Però les contradiccions s’han ampliat després que la Casa Blanca publiqués un resum de l’acord al seu web que conté algunes afirmacions oposades al que van explicar dilluns fonts comunitàries als periodistes a Brussel·les.
Diversos punts no coincideixen. Per començar, la Casa Blanca descriu que, com a part del nou pacte, els Estats Units i la UE “tenen la intenció de col·laborar per abordar la simplificació de les barreres no aranzelàries que afecten el comerç de productes alimentaris i agrícoles”. Washington hi inclou la simplificació dels requisits per als certificats sanitaris dels productes porcins i lactis nord-americans. “Significa bàsicament canviar els tipus de formularis. No modifiquem les nostres regulacions”, va puntualitzar ahir el portaveu de Comerç, Olof Gill.
Passa el mateix en el cas de les suposades barreres per al comerç digital. Segons la Casa Blanca, la UE ha confirmat la intenció de discutir les barreres digitals “injustificades”, “que no adoptarà ni mantindrà taxes per l’ús de la xarxa” i tots dos mantindran aranzels duaners zero sobre les transmissions electròniques. “Permetin-me ser molt clar en aquest punt. No canviem les nostres regles. No renunciem al nostre dret a regular de manera autònoma l’espai digital”, va respondre Gill.
La Casa Blanca vol menys requisits per a productes porcins i lactis; la CE només parla de formularis
Hi ha més coses. La Comissió Europea manté que de moment els productes farmacèutics se salvaran dels aranzels fins que els EUA completin una investigació pendent sobre el sector. En canvi, l’ Administració Trump considera que rebran un 15% d’aranzels, com la resta de les exportacions europees, a partir de divendres.
Un punt conflictiu són els aranzels sobre l’acer i l’alumini, una cosa particularment interessant per a Trump en l’afany per reindustrialitzar el país. Fins ara, aquests productes pateixen els aranzels més alts, del 50%. La Casa Blanca publica que això continuarà així i que les dues parts “debatran com es poden garantir les cadenes de subministrament”. “Aquest nou règim aranzelari generarà desenes de milers de milions de dòlars en ingressos anuals i contribuirà a reduir el desequilibri comercial que hi ha des de fa temps”, creu Washington. En canvi, fonts comunitàries van insistir que en comptes d’això havien pactat establir un sistema de quotes per posar fi a la disputa i només s’aplicaria el 50% si se superen aquestes quotes.
Finalment, Europa també ha matisat les promeses d’inversions massives anunciades a so de bombo i platerets per Trump. En el cas de les armes –la Casa Blanca parla de compres significatives–, fonts comunitàries expliquen que va ser “una expressió de les expectatives de Trump” i recorden que en aquest tema tan delicat les competències són de les capitals, i no pas de la Comissió Europea.
Sobre el compromís per fer compres d’energia per 750.000 milions de dòlars durant el segon mandat de Trump, Brussel·les explica que es tracta d’una xifra basada en les necessitats que tindrà Europa al camí per deixar de dependre de l’energia russa, però al final són els governs i les empreses qui decideixen aquestes adquisicions.
Brussel·les no pot garantir els compromisos d’inversió per falta de competències
El mateix sobre les inversions de 600.000 milions de dòlars als Estats Units. Fonts europees recorden que es tracta de la intenció de les empreses privades, no una cosa que la Comissió pugui garantir al 100%.