Una de les pel·lícules més vistes de les últimes setmanes, Los 4 Fantásticos: primeros pasos , planteja un dilema tan clàssic com actual. Per als profans en la matèria, els 4 Fantàstics són quatre superherois de la franquícia Marvel, dos dels quals (El Senyor Fantàstic i La Dona Invisible) mantenen una relació que deriva en embaràs i en el naixement d’un nen anomenat Franklin. L’argument segueix les lleis de la ciència-ficció primitiva: perills intergalàctics, explosions a dojo i la submissió generalitzada a uns superherois salvadors que sempre aconsegueixen vèncer les amenaces apocalíptiques del Mal.
Qui vulgui continuar llegint ha de saber que milito en la minoria criminalitzada dels que s’oposen a la dictadura antiespòilers. Qui avisa, doncs, no és traïdor. La part substancial de l’argument: que el gran enemic del planeta (la Terra 820), el pervers Galactus, preveu aniquilar-lo amb tots els seus habitants i només s’aturarà si els 4 Fantàstics li donen, com a sacrifici, el nen acabat de néixer. El moment culminant de la història arriba quan la Dona Invisible s’ensuma que, en nom d’un bé comú superior, el Senyor Fantàstic podria acceptar el xantatge de Galactus. Valenta i empoderada, la mare del Franklin compareix públicament per, amb un discurs que apel·la als valors de la família, resumir la seva voluntat amb dues frases. Primera: “No sacrificaré el meu fill per aquest món”. Segona: “Però no sacrificaré aquest món pel meu fill”.
L’argument de la pel·lícula segueix les lleis de la ciència-ficció primitiva
És un discurs que, salvant les distàncies, fa pensar en un altre superheroi: el poeta Salvador Espriu. L’any 1960 va publicar La pell de brau . Segons el web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el llibre és una al·legoria crítica amb l’Espanya de la postguerra –una mena de Galactus– i la seva intransigència amb els diferents pobles de la península Ibèrica. El poema inclou uns versos tan repetits que ja no ve d’aquí tornar-los a citar: “De vegades és necessari i forçós / que un home mori per un poble / Però mai no ha de morir tot un poble / per un home sol”.
Lee tambiénOperació sortida
Sobre les diferències morals i polítiques entre la reflexió d’Espriu i l’arenga de la Dona Invisible, deixo que els lectors dedueixin quina és la més apocalíptica i radical i quina, amb espòiler o sense, és la que millor defineix el món d’avui.