L’any 69 a.C., un jove Juli Cèsar, amb tot just trenta-un anys, va viatjar a Gades –la Cadis actual– per complir les seves funcions a Hispània com a qüestor (era el primer càrrec de l’escalafó polític). El 69 a.C., Juli Cèsar, qüestor a Hispània, va visitar a Gades el temple d’Hèrcules. Al veure l’estàtua d’Alexandre el Gran, va rompre a plorar: a la seva edat, Alexandre ja havia conquerit el món i ell encara no havia fet res memorable. A Roma, la carrera política seguia un cursus honorum, un itinerari ordenat i vigilat per ascendir, una cosa semblant al currículum vitae d’un polític... Encara que llavors no en deien CV. El sentit actual és modern, però això seria un altre article.
Recordo tot això per la plaga de falsificacions del CV que ens envaeix. Hi ha Noelia Núñez, diputada del PP, que es va adjudicar un doble grau que no havia cursat; Ignacio Higuero, ja exconseller de Vox d’Extremadura, que va declarar una llicenciatura que no existia el 1993. Almenys han dimitit, no com Pilar Bernabé, delegada del Govern central a la Comunitat Valenciana, que també es va inventar una titulació al CV i allà continua. No són els únics, recordem l’exministra de Sanitat de Sánchez, Carmen Morón, o aquell president del PP, Pablo Casado.
No sé per què s’entossudeixen tant a inventar-se uns estudis que no han fet
No sé per què s’entossudeixen tant a inventar-se uns estudis que no han fet. Però si en la política actual no s’ha de fer un cursus honorum. No cal ser llicenciat universitari, ara graduat, per ocupar un càrrec polític, com ens recorda cada setmana el ciceronià Patxi López.
El cas més Torrente (el de Santiago Segura, no el gran Ballester), per mal falsificat com arriba a estar, és del fins abans-d’ahir president dels socialistes valencians i comissionat del Govern de Sánchez per a la dana, José María Ángel Batalla, que va falsificar el títol universitari per ser funcionari. Gràcies a aquesta gesta hem assistit a un moment memorable: la ministra d’ Universitats, Diana Morant, defensant el falsificador i denunciant la “ titulitis” universitària!
La setmana passada reclamava Lluís Bassat en aquestes pàgines –amb bon criteri– que els corruptes, com passa als EUA, haurien de tornar els diners públics robats. Amb els que ens menteixen amb el seu currículum caldria seguir la mateixa lògica: que cursin les carreres o màsters universitaris que diuen que han estudiat. I de passada haurien de veure, diverses vegades, la trepidant comèdia dramàtica en la qual Leonardo DiCaprio interpreta un jove i magistral falsificador de títols i Tom Hanks l’implacable agent de l’FBI que intenta caçar-lo: Atrapa’m si pots.
