Al Berlín d’entreguerres i inflació, la gent ballava sobre el volcà per evadir-se. Als anys vint i a principis dels anys trenta, a Alemanya van condensar florir cultural, desenfrenament, hedonisme i sordidesa mentre el nazisme esmolava els ullals i, de mica en mica, anava engolint la República de Weimar.
L’estiu és temps de llibertat d’elecció, de donar curs a les inclinacions de cadascú. Per què no dedicar el meu estiu del 2025 a explorar l’atmosfera d’aquella època a Berlín amb un clàssic literari i musical? Els seus llocs no existeixen, però l’espectacle sí. Willkommen, bienvenue, welcome! al Kit Kat Klub, el cabaret de Sally Bowles.
L’escriptor anglès es va allotjar del 1930 al 1933 en una pensió a prop de Nollendorfplatz; l’edifici encara hi és
Som al teatre Tipi am Kanzleramt, un local envelat on des de fa 21 anys es representa el musical Cabaret. Aquesta temporada l’obra serà a la cartellera fins al 2 d’octubre, amb quatre cantants que fan rotacions al paper de la generosa i desencaminada cabaretera Sally Bowles.
Les nostres retines recorden Liza Minnelli encarnant Sally Bowles amb mitges negres, portalligacames i bombí, ballant en una cadira mentre entona Bye bye, mein lieber Herr a la pel·lícula Cabaret, que Bob Fosse va dirigir el 1972. La cinta i el musical en què es basa, estrenat als Estats Units el 1966, s’inspiren –amb alguns passos intermedis, incloent-hi una obra teatral– en la novel·la semiautobiogràfica de Christopher Isherwood Adeu a Berlín, publicada el 1939.
Christopher William Bradshaw-Isherwood –el seu nom complet–, nascut en una família adinerada d’Anglaterra, es va traslladar a Berlín el 1929, amb 25 anys, atret pel seu estimulant univers gai. Al cap de poc temps, es va allotjar en una pensió al barri de Schöneberg. A la ficció musical, el seu alter ego, Clifford Bradshaw, de sexualitat ambigua, s’instal·la en una pensió barata, i es capbussa en la llibertina vida de Sally Bowles, amb qui s’aparella. Les seves nacionalitats varien: al cinema, ella és nord-americana i ell és britànic; al muntatge del Tipi am Kanzleramt, és al revés.
“Soc una càmera amb l’obturador obert, totalment passiva, que registra sense pensar. Registra l’home que s’afaita a la finestra de davant i la dona del quimono que es renta els cabells. Un dia tot això haurà de ser revelat, imprès acuradament, fixat”, escriu Isherwood del seu pla d’absorbir informació per a una novel·la. Paradoxa: d’un plantejament inicial tan neutre en sorgirà una lúcida crònica de Berlín davant l’arribada al poder dels nazis, amb l’antisemitisme a l’alça.
Als anys vint i a principis dels anys trenta, Berlín era una ciutat de llums de neó, bohèmia i pecadora, amb nits salvatges i misèria diürna. Molta gent passava fam. A mitjans del 1923, al pic més alt de la inflació, el marc alemany perdia valor durant la jornada. Una barra de pa que al matí costava 20.000 marcs, costava cinc milions al capvespre. Als cabarets hi havia vici i poesia, sexe i política, transformisme i nus, alcohol a doll i cocaïna a discreció. Era un món en què les dones de suposada vida alegre se sotmetien a perillosos avortaments en nefastes condicions sanitàries.
L’edifici on va viure Isherwood va quedar malmès pels bombardejos aliats en la Segona Guerra Mundial, però va aguantar. Es tracta del número 17 del carrer Nollendorf, molt a prop de la plaça homònima, Nollendorfplatz, que aleshores, com ara, ja un epicentre de l’homosexualitat.
Al club nocturn Eldorado, al número 15 del carrer Motz, s’hi ajuntaven homes vestits de dona. En aquest local, que ja no existeix i als baixos ara hi ha un supermercat de productes ecològics, s’hi inspira el Kit Kat Klub de Cabaret. Les inspiracions viatgen en cercles. El 1994 un nou club de música tecno al districte de Mitte va adoptar aquest nom en versió fusionada i amb retoc ortogràfic: Kit KatClub. Des d’aleshores s’ha convertit en un temple de la transgressió sexual, de difícil accés i no apte per a tots els paladars.
Però tornem a l’allotjament de Christopher Isherwood. Una placa col·locada el 1985 a la façana blanca recorda i homenatja l’il·lustre inquilí. La pensió era al segon pis, porta esquerra. “Les novel·les Adeu a Berlín i El señor Norris cambia de tren es basen en les seves experiències d’aquest període. De motius de les dues novel·les en va sorgir posteriorment el musical Cabaret ”, diu la placa, que dona dates incorrectes. Posa que Isherwood hi va viure del març del 1929 al gener o febrer del 1933. En realitat, malgrat que havia arribat a la ciutat el 1929, va viure a la pensió de la senyora Meta Thurau –a la ficció musical, Fraulëin Schneider– del desembre del 1930 al 13 de maig del 1933. Adolf Hitler era canceller des del gener. Aquell mateix maig l’escriptor va abandonar Alemanya.
Isherwood va crear el personatge de Sally a partir d’una collogatera, la britànica Jean Ross, que cantava en un cabaret. Tot i això, Ross va ser després a la vida molt més: periodista i crítica de cinema, activista política –va ingressar al Partit Comunista britànic– i corresponsal de Daily Express en la Guerra Civil espanyola. Va morir el 1973, dolguda perquè el personatge ingenu i apolític de Sally Bowles havia eclipsat a l’esfera pública la seva trajectòria professional com a autora i activista.
“Et refereixes a la política? Però això què té a veure amb nosaltres?”, pregunta Sally Bowles a propòsit dels nazis a l’escenari del Tipi am Kanzleramt.
“Tens raó. No té res a veure amb nosaltres. Però Sally, no ho entens? –respon Clifford–. Si un no fa res contra aquesta política racista, aleshores hi està a favor. O gairebé a favor”.
