Els europeus, que tantes dificultats solem tenir per arribar a consensos, hem estat pràcticament unànimes a l’hora de valorar el recent acord comercial amb els Estats Units. Desastre, submissió o capitulació són alguns dels qualificatius que l’opinió pública europea ha fet servir per descriure l’acord, que suposa la imposició d’un aranzel del 15% a la majoria de les nostres exportacions al país americà.
Les condicions imposades per Donald Trump confirmen la debilitat geopolítica de la UE. L’economia europea continua sent de les més importants del món, però el nostre creixement s’ha estancat, la indústria fa anys que està en crisi i depenem de les importacions de petroli, gas natural i matèries primeres crítiques. Una guerra comercial hauria debilitat més la nostra economia, així que Brussel·les ha hagut d’acceptar un acord molt millorable.
La UE necessita reforçar amb urgència la seva autonomia estratègica
I el problema no són només els aranzels. La UE s’ha compromès que les empreses europees compraran productes energètics als Estats Units per valor de 750.000 milions de dòlars en tres anys, principalment petroli, gas i tecnologia nuclear. Brussel·les vol deixar d’importar gas rus el 2028, de manera que incrementar les compres als nord-americans sembla l’opció més ràpida i senzilla, però potser no la més segura.
Què passarà si Trump decideix que la UE està incomplint l’acord? Hi ha la possibilitat que ens imposi sancions limitant la tramesa a Europa del gas natural liquat ( GNL) que la nostra economia necessita? Atesos els habituals canvis de criteri de Trump, es tracta d’un risc que no hem de descartar.
En lloc de convertir els Estats Units en el nostre principal proveïdor d’energia, Brussel·les hauria d’instar tots els països europeus a conèixer els recursos energètics que tenen als seus territoris i, sobretot, a utilitzar-los per cobrir les necessitats de les seves economies. Això sí que podria ajudar la UE a reduir la seva dependència de les importacions.
Un altre punt delicat és el compromís que les empreses europees inverteixin 600.000 milions de dòlars en l’economia nord-americana. És paradoxal que Brussel·les animi les nostres empreses a fer inversions milionàries en un altre país, quan la Comissió ha estat incapaç de crear l’ecosistema adequat per fomentar el desenvolupament de la seva indústria, que fa dues dècades que redueix l’activitat, la qual cosa s’ha traduït en el tancament de plantes i la pèrdua de milers de llocs de treball.
L’acord comercial amb els EUA ens ha de servir per recordar la fràgil posició de la UE, que necessita reforçar amb urgència la seva autonomia estratègica. Això suposaria adoptar mesures per diversificar el subministrament d’energia, impulsar de nou la indústria, fomentar la innovació o crear un mercat únic de capitals. Només amb una economia forta i competitiva, l’Europa dels Vint-i-set podrà tornar a asseure’s en una taula de negociació i fer valer els interessos dels seus ciutadans.