A Israel se li obre un nou front a l'escenari internacional per la situació a Gaza i Cisjordània. I aquest pot ser més perillós que una simple reprimenda diplomàtica, ja que afecta la seva butxaca.
El fons sobirà de Noruega, el més gran del món, està revisant totes les seves inversions en les empreses israelianes. Ahir va anunciar la venda de les seves participacions en 11 companyies –les quals no va identificar–, i avui ha confirmat que preveu continuar alleugerint la seva cartera de participacions. “Esperem desinvertir en més empreses”, va dir Nicolai Tangen, el conseller delegat del Norges Bank Investment Management (NBIM), l'entitat gestora del fons, qui també va comunicar que rescindirà els contractes amb gestors externs amb seu a Israel.
Polèmica nacional
L'anunci arriba després de l'escàndol per la participació del fons en una companyia israeliana vinculada a la guerra
El procés de revisió va començar la setmana passada, després que el diari Aftenposten revelés que una de les empreses participades pel fons, Bet Shemesh Engines, dona servei als avions de combat utilitzats per Israel en la seva ofensiva militar a Gaza. El fons havia començat a invertir en aquesta companyia el novembre del 2023, un mes després de l'inici de la guerra, a través d'un gestor extern; i a finals del 2024 havia duplicat la seva posició, fins a controlar el 2% de les accions. La divulgació d'aquesta informació va causar un gran enrenou en l'opinió pública noruega i va portar el Govern del país a exigir al NBIM que prengués mesures immediatament.
A finals de juliol, el fons –que es nodreix dels abundants ingressos generats pel petroli noruec i que maneja actius per 1,6 bilions d'euros– tenia inversions en 61 empreses israelianes. La major part d'elles eren inversions passives, és a dir, que repliquen la composició d'un índex borsari; però les 11 empreses de les quals el NBIM s'ha retirat no formaven part d'aquell índex. Ara el fons està examinant les companyies restants a la seva cartera, i està previst que abans del 20 d'agost presenti un informe de la situació al Ministeri de Finances, dirigit per Jens Stoltenberg –exsecretari general de l'OTAN–.
El director executiu del Norges Bank Investment Management, Nicolai Tangen, avui
Cal recordar que, abans que esclatés l'escàndol per la vinculació del fons amb Bet Shemesh Engines, la relatora de l'ONU per als Territoris Palestins Ocupats, Francesca Albanese, ja havia mostrat la seva preocupació per les inversions de Noruega en Israel: al maig, va enviar una carta al Govern qüestionant la participació en companyies que poguessin vincular-se als assentaments il·legals de colons i a la indústria armamentística que proveeix l'exèrcit hebreu. Stoltenberg va dir llavors que confiava que les inversions del fons no suposaven una vulneració del dret internacional.
Al Govern noruec li interessa mostrar-se actiu en la resolució d'aquesta crisi. El 8 de setembre se celebraran eleccions parlamentàries, i l'oposició està aprofitant la polèmica per carregar contra el primer ministre, el laborista Jonas Gahr Støre. Un dirigent que, d'altra banda, s'ha esforçat a marcar distància amb Israel des que va esclatar la guerra de Gaza. L'any passat, Noruega es va convertir en un dels primers països de la UE –juntament amb Espanya i Irlanda– en reconèixer formalment l'Estat de Palestina. Així mateix, el Govern noruec va donar suport a Sud-àfrica en la seva denúncia contra Israel davant el Tribunal Internacional de Justícia pel suposat genocidi comès a Gaza.
