El meu avi en lluïa un amb orgull, per a un nen que va créixer en la dècada dels setanta, era estrany i incòmode. Nascut a l’Empordà, tenia un caràcter estructurat des de la tramuntana i decidí fer-se’l, gairebé amb tota seguretat, com un acte d’autoafirmació i rebel·lia. En les darreres dècades han sofert una mutació en la seva significació, simbolisme i permeabilitat en la societat en què vivim.
No hi ha cap altra tendència que em generi una major dualitat cognitiva: una atracció infinita per la seva història, per la seva evolució, per la seva estètica i, al mateix temps, una profunda incapacitat per a entendre la sorprenent irracionalitat del comportament de l’ésser humà respecte a l’aproximació a aquesta cultura.
En les generacions nascudes en l’última dècada del segle passat i en la primera del present, són un element transversal i habitual, prop del 40% de la població mundial ja en té, almenys, un. Ni defineix grups socials, ni procedències, com ho feia anteriorment, ni està adscrit als baixos estrats socials o a grups conflictius. En la meva joventut s’amagaven, eren discriminatoris en determinades posicions laborals i les seves execucions molt limitades. Avui, res d’això és vàlid, si no tot el contrari.
Els tatuatges són una expressió social, un mercat econòmic i una realitat en l’entramat comercial
Avui, per exemple, han esdevingut en un reeixit programa de formació en els plans de qualificació i ocupació que els mal anomenats ninis converteixen en una professió de futur. Alguns dels seus professionals més prestigiosos tenen el rang d’artistes i cobren xifres astronòmiques per desenvolupar la professió. La creativitat que alguns escollits tenen a nivell execucional és meravellosa i infinita.
Lee tambiénDe singular a plural
Els clients se’ls fan per una estúpida i concreta situació, una borratxera o un viatge de comiat de solter; altres cops per una vivència important, la pèrdua d’un ser estimat o el naixement d’un nadó, mentre altres tan sols busquen una voluntària mutació estètica del seu cos. De vegades importa el missatge, en altres la seva forma plàstica. En definitiva, s’han convertit en un pur acte de consum.
Els tatuatges són una expressió social, un mercat econòmic i una realitat en l’entramat comercial, amb botigues experiencials dissenyades per a donar sentit a aquest moment transcendent, en què algú converteix la seva pell en un llenç. Mentrestant, comencen a aparèixer les primeres clíniques especialitzades a esborrar-ne el rastre, en una d’elles, llegia un encertat text: “The right place for the wrong tattoo”. El meu cos continuarà verge en tatuatges, però seguiré profundament atret per la seva cultura.