Dins d’aquest recinte es preparen per a la guerra i la mort, “per al pitjor dels dies”, i, al seu torn, flueix la vida salvatge.
Més enllà del tragí de soldats, alguns amb la cara pintada com a les pel·lícules, de l’armament i de l’enlairament i aterratge de bombarders, també hi ha (amagats) ossos diversos, ants o rens, per esmentar alguns dels residents.
“És com ser en un capítol
del National Geographic , però aquests animals no necessiten cap tipus d’autorització de seguretat per moure’s”, fa broma Donald Weckhorst, pilot i exoficial de l’ exèrcit nord-americà que ara, retirat, exerceix com a director executiu de la base conjunta Elmendorf-Richardson, ubicada als afores d’ Anchorage, la ciutat principal d’Alaska.
En aquesta base, en què els visitants han de passar un estricte control per accedir-hi, tenen previst reunir-se aquest divendres els presidents dels Estats Units, Donald Trump, i de Rússia, Vladímir Putin, en la seva primera visita als EUA des del 2013, un trajecte evocatiu per a ell de la vella glòria imperial russa, quan el seu país tenia aquesta terra.
Aquí s’entrecreuen ocupants de sempre com els ossos (“si te’n trobes un, el millor és fer soroll”, aconsella Weckhorst) i sofisticats sistemes tecnològics militars, radars que veuen en el més enllà i espai per provar drons.
En una visita la setmana
passada d’aquest corresponsal
a la base –que els uniformats anomenen popularment base Jber–, Weckhorst explicava que va decidir que aquest era el lloc on volia viure en el tram final de la seva carrera militar, un dels llocs on havia complert destinació, malgrat una època de nits eternes i una altra de dies interminables.
“Si et fixes en aquest punt a les muntanyes, això són les antigues sitges dels míssils”, assenyala mirant cap a les muntanyes, les mateixes en què la soldadesca esquia tan bon punt cau la neu, absent a l’estiu. L’apunt es dona en la visita a les obres de prolongació de gairebé un quilòmetre de la pista de l’aeroport. Al marge de qüestions de manteniment per l’efecte del gel, l’ampliació es deu al creixent increment de vols.
Aquest emplaçament és el gran hub de les operacions militars a les regions de l’ Àrtic i del Pacífic. “A Alaska som més a prop que a Hawaii de la major part d’ Àsia, i de parts d’Europa. Aquesta és una de les localitzacions més estratègiques del món”, afirma el coronel Philip Lancaster, comandant adjunt de l’11a Força Aèria, “els àngels de l’Àrtic”, com els anomenen.
A més d’aquesta unitat, una de les més apreciades, a Jber hi ha les casernes de l’exèrcit, de la Guàrdia Nacional o, entre d’altres, el comando de defensa aeroespacial d’ Amèrica del Nord ( Norad).
Això és com tot a Alaska, de grans proporcions. Cal tenir en compte que és l’estat més gran dels EUA i el segon menys poblat. La base té més de 25.000 hectàrees, de les quals 21.000 es dediquen a entrenament.
L’interior, on hi ha carrers amb indicacions com ara “plaça dels Caces” i avisos de l’estil “ final de la ruta d’explosius”, es compon d’àmplies avingudes i grans espais disposats per a exercicis de la tropa, àrees verdes i edificis, tant d’ús oficial com residencial.
Weckhorst explica que si la base tingués condició de ciutat, seria la tercera d’Alaska, només darrere d’ Anchorage, pel que fa a població, amb unes 41.000 persones entre soldats i civils vinculats al recinte. Es calcula que les instal·lacions van tenir el 2024 un impacte econòmic a la metròpolis de 4.260 milions de dòlars.
Encara queden barracons i hangars de principis de la dècada del 1940, quan es va construir la base d’ Elmendorf per a la Força Aèria. Al seu costat l’Exèrcit de Terra disposava del fort Richardson. El 2010 es va crear l’organització conjunta.
“Preparar-se per al pitjor dia”, com subratlla el general de brigada Joseph E. Hilbert, al comandament de la base com a comandant general, significa un entrenament infernal al gel. “ Busquem les condicions més dures i posem els soldats en un entorn de batalla”, va dir.
