Notícia recurrent d’aquests últims dies: “Circulació de trens interrompuda per una incidència”. De vegades la versió oficial explica les raons de l’avaria. Per als usuaris de Rodalies, que hagi caigut una catenària o s’hagi produït un robament de coure no és rellevant a l’hora de pair el contratemps de no poder arribar a classe, a la feina o a una visita mèdica, que són els tres supòsits oficialment correctes. Tot ho aglutina el concepte incidència, calaix de sastre que permet encabir mil i una circumstàncies mentre els portaveus de l’empresa busquen la manera, més desesperada que no pas eficaç, de donar explicacions.

Dissabte, la interrupció de trens a la línia R3 entre l’Hospitalet de Llobregat i les Franqueses del Vallès va provocar la indignació dels usuaris. Per compensar el diagnòstic –incidència–, de seguida es va parlar d’un servei alternatiu d’autobusos que va quedar definit pels que l’havien de fer servir com a) “no dona a l’abast”, b) “només hi havia un autobús i anava ple” o c) “això és un desastre”. Un cop constates que el servei no funciona, que les incidències són constants i que les alternatives no donen a l’abast, ¿què pots fer?
Una reclamació habitual dels usuaris de Rodalies: millorar la informació
Una de les queixes habituals: la falta d’informació. Posa a prova la infinita bondat dels usuaris. Sabent que el servei és un desastre, agrairien que l’empresa els informés eficaçment, respectuosament i immediatament. Però aquest sistema només serviria per explicar què ha passat, i no sempre podria oferir alternatives. Els usuaris, però, valoren la consideració com una part del servei públic. Tenint en compte que les incidències són constants, potser convindria buscar una altra denominació.
És veritat que incidència compleix els requisits de la precisió, perquè, en efecte, la paraula ens remet a un origen llatí referit a una caiguda que es produeix d’improvís. Però si la caiguda és permanent, deixa de ser caiguda. I no pot ser d’improvís si has posat el despertador una hora abans perquè ja intuïes que hi hauria problemes i no arribaries a les classes, a la feina, a la visita mèdica, a la platja o a qualsevol altra destinació igualment respectable. En aquestes circumstàncies, el diagnòstic d’incidència es converteix, per insuficient, en una conya despietada.