Fa uns quants anys que sentim parlar del deteriorament de la salut mental de nens i joves. Les dades de diversos estudis que valoren els metges de família són demolidores: a Espanya, més del 60% dels joves diuen haver experimentat ansietat o símptomes depressius l’any passat, un 55% han pensat en el suïcidi, un 43% dels menors de 24 anys tenen problemes per dormir amb freqüència, més d’una quarta part dels menors de 29 se senten sols...
I no és una situació que es visqui només a Espanya. Els informes mostren un declivi mundial del benestar entre els joves, i això està modificant les tendències prèvies sobre l’evolució de la felicitat amb l’edat. Si durant dècades s’havia establert que “la corba de la felicitat” era una U, perquè tendia a disminuir des de la infantesa fins al voltant dels 50 anys per després recuperar-se durant la vellesa, les dades més recents indiquen que ja no és així.
El deteriorament de la salut mental juvenil canvia els patrons sobre l’evolució del malestar emocional amb l’edat
“La gepa de la infelicitat” (una U invertida) provocada per l’augment de la preocupació, l’estrès i la depressió, ja no arriba al punt màxim durant la mitjana edat després d’anys de càrregues laborals i familiars, sinó durant la joventut. Si més no, això és el que conclou una investigació publicada a la revista científica PLOS One que basa la seva anàlisi en dades de 44 països, incloent-hi els Estats Units, el Regne Unit i Espanya. Segons els seus autors, la forma d’U invertida del malestar ha desaparegut i ara s’observa una tendència decreixent amb l’edat a tot el món.
Les dades dels EUA van incloure respostes de més de 10 milions d’adults del període 1993-2024. En el cas del Regne Unit, s’analitzen 40.000 famílies entre el 2009 i el 2023. I el que observen els investigadors és que el malestar entre les persones de 40 anys i més no ha variat significativament, de manera que la desaparició de la gepa sembla que es deu deure al deteriorament de la salut mental entre els joves. I van observar una evolució molt semblant analitzant les dades de dos milions de persones de 44 països inclosos a l’estudi Global Minds , que inclouen el període entre el 2020 i el 2025.
Segons els psicòlegs i psiquiatres consultats, aquests resultats són innovadors i canvien la manera d’entendre la relació entre edat i felicitat que es tenia fins ara, amb implicacions sobre la percepció de la satisfacció amb la vida, especialment entre els joves. “La troballa que el malestar decreix amb l’edat, però comença alt durant la joventut evidencia que els adolescents i els joves constitueixen avui un grup vulnerable en termes de salut mental”, que la seva s’ha deteriorat més que la dels adults grans, subratlla Maite Garaigordobil, catedràtica d’ Avaluació i Diagnòstic Psicològics de la Universitat del País Basc, quan valora l’estudi per a SMC España .
L’estudi es basa en enquestes. Recull informació subjectiva, i no permet establir les causes dels canvis en la corba de la felicitat. Però els autors suggereixen diverses possibilitats: l’impacte que ha tingut la crisi del 2008 en les perspectives laborals dels joves, el seu limitat poder econòmic i d’accés a l’habitatge, la falta de recursos en els serveis de salut mental, els desafiaments de la pandèmia de la covid o l’ús generalitzat de les xarxes socials. Eduard Vieta, cap de psiquiatria i psicologia de l’hospital Clínic de Barcelona i investigador del Cibersam, admet que tots aquests factors hi influeixen, però considera que també cal parlar del contrast entre les expectatives i la realitat; les generacions joves de la major part dels països inclosos en l’enquesta han rebut una educació molt sobreprotectora i han desenvolupat una baixa tolerància a la frustració, un aspecte que és rellevant per explicar el seu malestar emocional”.
Garaigordobil creu que fa falta més investigació per explorar a fons les causes, però insta a prioritzar la salut mental juvenil i a dissenyar polítiques públiques d’àmbit educatiu, sanitari, laboral i familiar de suport a les noves generacions. Perquè, recorda, el seu malestar suposa un risc no només per a ells, sinó per al mercat laboral en termes de productivitat i cohesió social.
