Res com l’estiu per constatar l’atontament de l’ésser humà, quan exerceix de turista, disparant-se selfies sense ordre ni concert. Curiosament, la destinació turística és la principal circumstància que les origina.
Aquest hàbit, tan propi de la cultura digital, va néixer el 1839 de la mà de Robert Cornelius, un estatunidenc que va decidir fotografiar-se davant del seu comerç. Malgrat això, Paris Hilton es considera la creadora, cosa que constata que aquest costum té un caire d’autoafirmació de l’ego evident, com la banalitat del personatge ens suggereix. També la podríem descriure com la versió moderna de l’autoretrat, per tant amb arrels renaixentistes, però sense una visió tan artística.
Per mi, fer una selfie és gairebé sempre donar l’esquena a la realitat
El seu origen gramatical es troba en un fòrum d’internet australià el 2002, per a incorporar-se al diccionari de la llengua anglesa deu anys més tard. El seu ús incremental es va propagar a partir de la integració de la càmera fotogràfica als telèfons intel·ligents i l’auge de les xarxes (una altra mina de postureig de manual de psicologia) per convertir-se en un acte performatiu: exposo el que estic vivint.
El seu auge va permetre que tingués dia mundial, el 21 de juny de cada any, i fos considerada paraula de l’any el 2014, pel fet que Ellen DeGeneres, tan brillant com ràpida, va girar el prisma, per primera vegada, de la fotografia dels premiats dels Oscars de Hollywood, i que va ocasionar un tsunami mediàtic. D’aquí al primer llibre del gènere de Kim Kardashian, anomenat Selfish i, per contraposició, el 2018, la primera publicació d’un text acadèmic.
Lee tambiénLa socialització de la tinta
Del narcicisme per aconseguir la visibilitat social, amb una dosi del que s’ha anomenat ego-shot, a convertir-se en una espècie de colpet d’amor propi divulgant com som i què fem al món als que, suposadament, ens segueixen. Aquesta vanitat té un punt d’epidèmica i viu de conceptes que es retroalimenten, com la hiperrealitat, la teatralització de la vida i l’hedonisme. La implantació cultural d’internet ha assentat nous elements comunicatius, com són l’autogeneració de continguts en múltiples canals socials, que ha permès que obtingui una repercussió quantitativa de dimensions bíbliques gràcies a l’etiquetatge (tag): més de cinc bilions de selfies a Instagram al dia (això sí que és big data).
Al cap i a la fi, per mi, fer una selfie és gairebé sempre donar l’esquena a la realitat, que hauríem de tractar d’entendre amb els ulls per comprendre més bé el seu significat i viure-la plenament. Einstein ja ho va advertir: “Menys coneixement, més ego”. L’ésser humà queda retratat per la seva simplicitat, una vegada més.