Han passat més de 25 anys des de l’última –i fins ara única– vegada que els premis Goya es van celebrar a Barcelona. Un quart de segle més tard, la ciutat tornarà a acollir la gala del certamen, aquesta vegada, a l’ Auditori del Fòrum del Centre de Convencions Internacional de Barcelona ( CCIB) el 28 de febrer. Data i lloc que continuaven sent una incògnita des del maig, quan es va comunicar que la capital catalana tornaria a ser seu dels premis.
L’anunci el va fer ahir el president de l’ Acadèmia de Cinema, Fernando Méndez-Leite, en un acte al Palau de la Generalitat, on va destacar que el retorn dels guardons a Catalunya significa un homenatge a la rellevància del cinema català en la indústria espanyola. “És el reconeixement a una ciutat que respira cinema”, va emfatitzar. Per això, com a novetat d’aquest any, Barcelona estrenarà el seu propi hall of fame del cinema català al principi de l’avinguda Diagonal, el segon després de gairebé vint anys des de la inauguració del Passeig de la Fama Olímpic de Montjuïc.
La primera vegada que la gala dels Goya va trepitjar terres catalanes va ser a començaments de segle, l’any 2000, quan Barcelona es va convertir en la primera ciutat després de Madrid a acollir el certamen en els seus tretze anys d’història. La cerimònia, liderada per l’actriu i directora Antonia San Juan, va consolidar com a gran guanyador de la nit el cineasta Pedro Almodóvar, que es va coronar amb set capgrossos amb el film Todo sobre mi madre. A Barcelona la van succeir Sevilla (2019 i 2023), Màlaga (2020 i 2021), València (2022), Valladolid (2024) i, finalment, Granada (2025).
Es faran recorreguts de ‘capgrossos’ gegants per la ciutat i trobades amb el Goya d’Honor 2026
Després de 39 edicions, la tornada coincideix amb un moment d’esplendor del cinema català. L’última temporada va marcar xifres rècord, amb més de 730.000 espectadors per a les produccions catalanes. Un reeixit any que va veure néixer films com El 47 , mereixedor de cinc capgrossos en la 39a edició, i Casa en flames , guanyadora a millor guió original el mateix any. Un auge que es continua consolidant el 2025 amb la preselecció de tres cintes catalanes – Romería (dirigida per Carla Simón), Sirat (Oliver Laxe) i Sorda ( Eva Libertad)– per representar Espanya als Oscars 2026.
Tot i que encara no se’n poden precisar detalls, Méndez-Leite ja vaticina que “probablement serà la millor gala de la història”. El president de l’ Acadèmia també va reconèixer grans representants del cinema català, com l’actriu Laia Marull, el director Kike Maíllo i els productors Edmon Roch i Tono Folguera, tots presents a l’acte d’aquest divendres. A més, es va destacar la importància formativa de l’ Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya ( Escac), nascuda la dècada dels noranta i per la qual han passat figures de renom com els cineastes Juan Antonio Bayona i Dani de la Orden.
L’ alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va agrair l’elecció de la ciutat “en un moment d’eclosió i reconeixement del cinema català” per part del sector, però especialment per part del públic. Per això, unes setmanes abans la gala es faran diverses activitats a fi d’acostar la ciutadania a aquesta veritable festa del cinema. El programa inclourà des de la instal·lació del “modest passeig de la fama”, que retrà homenatge a tots guardonats catalans en la història dels Goya, fins a un photocall a la plaça Sant Jaume en què les persones es podran fotografiar amb el premi.
A més, set capgrossos gegants –creats per artesans de l’ Institut Valencià– recorreran la ciutat, es faran trobades especials amb el Goya d’Honor, Gonzalo Suárez, i amb el Goya Internacional, i es projectaran algunes de les pel·lícules nominades a la Filmoteca de Catalunya.
Altres qüestions encara estan pendents, com per exemple
qui seran els presentadors de l’acte. La decisió l’haurà de prendre la junta directiva de l’ Acadèmia de Cinema en un
futur pròxim, i tot i que no hi ha res confirmat, s’espera que hi pugui haver un representant català. “Hem de votar”, va acabar entre rialles Fernando Méndez-Leite.