Som molts els que creiem les dades científiques que deixen clar que el planeta s’esgota, que el canvi climàtic no és sinó un símptoma dels límits de l’explotació dels recursos. N’hi ha proves, se’n fan discursos, s’aproven mesures però després la cosa va com va i cada vegada queda menys marge. Sense anar més lluny, un estudi recent de la Universitat Politècnica de Zúric ha establert que la contribució de l’1% més ric del planeta a l’escalfament global és fins a 26 vegades superior a la de la resta de la població mundial. Pel periodista mediambiental francès Hervé Kempf (Amiens, 1957), bona part de la responsabilitat és dels superrics, com explica al còmic Com els rics saquegen el planeta (i com impedir-ho) (Garbuix Books, en català i castellà), dibuixat per l’il·lustrador belga Juan Méndez.
Kempf ja va publicar fa uns anys l’assaig Cómo los ricos destruyen el planeta (FCE, 2008 / Clave Intelectual, 2011) amb l’esperança de contribuir al canvi, i està convençut que en part va ser així, ja que uns anys després vindrien les vagues pel clima de Greta Thunberg i les manifestacions multitudinàries es van escampar. “En aquestes protestes vaig veure molts joves i crec que necessitaven una explicació política del que va passar. El còmic és una bona manera de transmetre idees al gran públic, i amb Méndez hem format molt bon equip”, explica Kempf.
Cal canviar el model cultural del que és prestigiós per aconseguir que es consumeixi menys
“Tenim un problema amb els superrics. La desigualtat entre la riquesa i els ingressos de la classe alta i la classe mitjana a països com Espanya, França, Alemanya o els Estats Units és més gran que mai. Els superrics consumeixen molt, però a més creen un model cultural de sobreconsum que influeix en tota la societat, i a sobre rebutgen totes les polítiques reals sobre ecologia. Cal canviar el model cultural del que és prestigiós, del que és agradable viure, perquè si no tampoc serà possible que la gent de classe mitjana canviï i viatgi menys en avió, mengi menys carn, vagi en bicicleta o en cotxes petits, etcètera”, assegura. Segons l’autor, “els rics es queden amb diners que provenen de la riquesa de la societat, i els hem de recuperar per utilitzar-los per a la gent molt pobra, per fer una nova agricultura contra la sequera, per fer nous sistemes de transport, per crear feina a les ciutats i cases adaptades a la sequera, per exemple”.
Una pàgina del llibre Com els rics saquegen el planeta (i com impedir-ho)
Al còmic, autor i il·lustrador es retraten investigant les causes per les quals s’ha arribat a la situació actual, amb perspectiva històrica, i basa l’argumentació en un teorema de l’economista Thorstein Veblen a partir del potlatch, una pràctica ritual de pobles indígenes d’Amèrica del Nord: “Tots rivalitzem els uns amb els altres mitjançant el prestigi que obtenim imitant les persones de la classe superior, que també rivalitzen imitant els que són superiors, fins a dalt de tot”. Els superrics, dels quals molts són el que Kempf anomena “l’oligarquia tecno”, volen mantenir els privilegis: “Estem governats per gent boja, fins i tot si són intel·ligents. Trump és intel·ligent, Musk és intel·ligent, però alhora estan bojos”.
Una solució és decréixer: “El creixement econòmic no és la solució, sinó que s’ha convertit en el problema. El nostre sistema mundial és defectuós perquè no té en compte el canvi climàtic, la contaminació dels oceans, els residus plàstics acumulats arreu, inclòs el nostre propi cos, l’extinció de molts animals... Som fills d’una situació ecològica global que ara pot ser bona, però d’aquí a uns anys, crearà problemes. Quan creiem que guanyem una nova riquesa, en realitat estem empobrint la biosfera general que necessitem per viure amb normalitat”.
